Amunt,
si encara hi ets,
és un plaer
haver aguantat la vida amb tu.

Ens ha ajudat el fons,
on tot és fosc,
quan ho veiem tot perdut.

Avui,
vull ser l’ombra del núvol blanc,
vull sentir que soc aquí.

No miris avall,
que tremola el pols,
ves-te’n cap amunt.

Alça el vol, marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.

I alço el vol, marxo lluny,
i què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi,
el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Segur,
que la incertesa em fa seguir,
potser no saber en el fons em fa feliç.
Digue’m qui podria saber millor que tu
els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.

Per mi,
no cal que deixis de fer res,
vull que sentis que ets aquí.

Si algun dia et perds,
segur que et serveix;
si ara et ve de gust,
ves-te’n cap amunt.

Marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.

I alço el vol, marxo lluny,
i què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi,
el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Foto: Facebook Oques Grasses

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 25, 2019 | 15:42
    Anònim maig 25, 2019 | 15:42
    Cercant el poder, acotar humilment la testa a la voluntat del més enllà dels fets. Reptar la fosca i rebre el feble llum dels estels.2019

Nou comentari

El piano

Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need
Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix