Amunt,
si encara hi ets,
és un plaer
haver aguantat la vida amb tu.

Ens ha ajudat el fons,
on tot és fosc,
quan ho veiem tot perdut.

Avui,
vull ser l’ombra del núvol blanc,
vull sentir que soc aquí.

No miris avall,
que tremola el pols,
ves-te’n cap amunt.

Alça el vol, marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.

I alço el vol, marxo lluny,
i què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi,
el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Segur,
que la incertesa em fa seguir,
potser no saber en el fons em fa feliç.
Digue’m qui podria saber millor que tu
els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.

Per mi,
no cal que deixis de fer res,
vull que sentis que ets aquí.

Si algun dia et perds,
segur que et serveix;
si ara et ve de gust,
ves-te’n cap amunt.

Marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.

I alço el vol, marxo lluny,
i què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi,
el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l’aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Foto: Facebook Oques Grasses

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix