El seu gran hit

Però si feu el de sempre, canteu com hienes,/ és l'hora ja d'entregar els instruments

Arxivat a: Cançó, El piano




La lletra no l’entenc,
però ella es transforma gaudint, ballant, rient.
Tothom al meu voltant sap la tornada,
jo fred miro el cantant i li dic: “t’he calat ja fa estona”.

Heu vingut a robar-nos les dones.
Heu vingut a robar-nos les dones.
No sou més que una banda de pseudopoetes,
feu quatre acords i us penseu qui sap què.

Heu vingut a robar-nos les dones.
Heu vingut a robar-nos les dones.
Però si feu el de sempre, canteu com hienes,
és l’hora ja d’entregar els instruments.

S’acaba el seu gran hit,
ella m’abraça, seiem, fluixet, li dic:
“jo de cançons així en una tarda
te’n puc fer vint-i-cinc”.

Hi ha un subtext que mai no evoluciona
les cançons diuen tota l’estona:

Hem vingut a robar-vos les dones.
Hem vingut a robar-vos les dones.
Crispetaires del pop, lletres repetitives,
fem quatre acords i ens en sobren i tot.

Hem vingut a robar-vos les dones.
Hem vingut a robar-vos les dones.
Sempre fem el mateix,
però vestit de manera que sembli
que anem millorant amb el temps.
 

Foto: Facebook Els Amics de les Arts

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...