S’ha mort l’home més vell d’Espolla, del grup empordanès La Ludwig Band, ha guanyat el Premi Cerverí a millor lletra de cançó en català editada durant el darrer any. El certamen està organitzat per la Fundació Prudenci Bertrana, Catalunya Ràdio, iCat i Enderrock.

Que repiquin les campanes i que avui repiquin fort,
que despertin la comarca amb el seu repicar de mort.
I que escampin la notícia que a tots ens gelarà el cor:
a l’home més vell del poble aquest matí l’han trobat mort.

Sembla que encara el puc veure en el seu etern vaivé,
anant de banda a banda del carrer.
Avui ens ha deixat,
però digue’m si saps qui serà el següent.

S’ha mort, s’ha mort,
l’home més vell del poble
s’ha mort, s’ha mort,
hem d’honrar-lo, l’hem de recordar,
hem de mantenir viu el record.
S’ha mort
l’home més vell del poble,
s’ha mort, s’ha mort,
i és segur que tots
hem de córrer la mateixa sort.

Amics i amigues avui és un dia fosc,
ha cridat l’alcalde des de dalt del seu balcó.
Agafeu aquesta caixa entre quatre homes ben forts,
que anirem fins a l’ermita fent solemne processó.
Agafeu plats i forquilles que farem menjar per a tots,
no ens privarem de res, beurem el vi més bo,
i la festa ha de durar fins que demà ens sorprengui el sol.

S’ha mort, s’ha mort,
l’home més vell del poble
s’ha mort, s’ha mort,
hem d’honrar-lo, l’hem de recordar,
hem de mantenir viu el record.
S’ha mort
l’home més vell del poble,
s’ha mort, s’ha mort,
i és segur que tots
hem de córrer la mateixa sort.

Quan es mori l’alcalde, qui ens dirà lo que hem de fer,
a qui li enviaríem cartes si traspassés el carter.
Si la dinya l’estanquera, a qui li comprarem tabac,
si fina la xarcutera, qui ens tallarà el pernil salat.
I mentre que les escoles se’ns estan omplint de pols,
al cementiri no hi ha lloc per a tots,
cal que neixin sans, cal que creixin forts.

S’ha mort, s’ha mort,
l’home més vell del poble
s’ha mort, s’ha mort,
hem d’honrar-lo, l’hem de recordar,
hem de mantenir viu el record.
S’ha mort
l’home més vell del poble,
s’ha mort, s’ha mort,
i és segur que tots
hem de córrer la mateixa sort.

Així que quan el bon vi ja se’ns hagi enfilat al cap,
i ens pessigui els intestins l’instint d’eternitat.
En un jaç d’herba fresca que vora l’ermita hi ha
engendreu-li nets i netes al sant home que se’n va.

Feu-li una família extensa,
és el que ell hagués volgut,
sempre va dir que un poble sense nens
és un poble que ha claudicat,
és un poble que s’ha perdut.

S’ha mort, s’ha mort, s’ha mort, s’ha mort.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa