Peuades damunt s’arena.
Si vens, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigo
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats
com a dues gotes d’aigo
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigo
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats
com a dues gotes d’aigo
a ses cales del Pilar.

Si vens, si vens, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
damunt d’aquesta roca
damunt d’aquesta roca
damunt d’aquesta roca.

Foto: Facebook: Cris Juanico

Comentaris

  1. Icona del comentari de: David Bages a agost 06, 2019 | 21:41
    David Bages agost 06, 2019 | 21:41
    Sempre és un plaer escoltar qualsevol cançó del Cris Juanico.
  2. Icona del comentari de: Anònim a agost 06, 2020 | 23:57
    Anònim agost 06, 2020 | 23:57
    Aquesta cançó l'escoltava amb el meu primer amor. Durant molts anys em feia plorar escoltar-la però avui no m'ha fet mal ni he plorat.... potser es vetitat i al final el temps ho cura quasi tot. Ara la podré escoltar més sovint !!!!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa