El somni de l’artiller

I tothom pugui recórrer a la llei/ I ningú no mati els nens mai més

 



Flotant avall, travessant els núvols,
els records em vénen a trobar.
Però en l’espai que hi ha entre els cels
i el racó d’algun camp estranger[1]
vaig tenir un somni, vaig tenir un somni.
 
Adéu, Max, adéu, mama,
sortint de missa quan a poc a poc t’atanses cap al cotxe.
I l’argent al seu cabell resplendeix en el vent fred de novembre.
Sents dringar la campaneta,
i toques la seda de la teva insígnia.
I com les llàgrimes brollen per trobar el
consol del grup,
agafes la seva delicada mà
i t’aferres al somni.
 
Un lloc on viure
[Ei! Un de debò…]
Prou per menjar
Vells herois arrossegant-se tranquil·lament pels carrers.
On puguis parlar en veu alta
dels teus dubtes i les teves pors.
I encara més,
ningú mai no desaparegui i mai no escoltis el seu equip reglamentari 
esbotzant la teva porta.
On puguis descansar a totes dues bandes del camí, i els maníacs
no facin esclatar el so de les bandes de música per control remot.
I tothom pugui recórrer a la llei.
I ningú no mati els nens mai més,
ningú no mati els nens mai més.
Nit rere nit, donant voltes i més voltes al meu cap,
aquest somni m’està fent parar boig.
Al racó d’algun camp estranger,
el tirador dorm aquesta nit.
El que està fet, està fet.
No podem simplement ignorar aquesta escena final.
Fem cas del somni, fem-ne cas.
 

 


[1] El vers some corner of a foregin field (“algun racó d’un camp estranger”) està extret del poema The Soldier de Rupert Brooke
 

Foto: Zoriah


Versió original:

THE GUNNER’S DREAM
 
Floating down, through the clouds
Memories come rushing up to meet me now
But in the space between the Heavens
And the corner of some foreign field
I had a dream, I had a dream

Goodbye Max, goodbye Ma
After the service when you’re walking slowly to the car
And the silver in her hair shines in the cold November air
You hear the tolling bell
And touch the silk in your lapel
And as the teardrops rise to meet the comfort of the band
You take her frail hand
And hold on to the dream
 
A place to stay
[Oi! A real one…]
Enough to eat
Somewhere old heroes shuffle safely
down the street
Where you can speak out loud
About your doubts and fears
and what’s more
No one ever disappears
you never hear their standard issue
Kicking in your door
You can relax on both sides of the tracks
and maniacs
Don’t blow holes in bandsmen by remote control
And everyone has recourse to the law
And no one kills the children anymore
No one kills the children anymore
Night after night goin’ round and round my brain
This dream is driving me insane
In the corner of some foreign field the gunner sleeps tonight
What’s done is done
We cannot just write off
this final scene
Take heed of the dream, take heed
 
Roger Waters (1983)
 

Nou comentari

Foto: Universitat de Barcelona
Schubert i Txaikovski al Paranimf
L'Orquestra de la UB ofereix el concert inaugural del Cicle de Música a la Universitat
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...