Somnis de la plaça Rovira

La cançó en català de Luis Eduardo Aute sobre la plaça de Gràcia on jugava de petit

Arxivat a: Música, El piano

El cantautor i pintor Luis Eduardo Aute va néixer a Manila el 13 de setembre del 1943 i ha mort a Madrid aquest 4 d’abril del 2020. Aute va estrenar l’agost del 2010 la seva primera cançó en català, dedicada a la plaça Rovira de Gràcia, on havia jugat de petit. Els seus avis vivien en una torre amb jardí al número 42 del carrer Massens.

A mi padre 
y a Climent Comulada, in memoriam. 
A Jordi Martín, a la familia Vall 
y a todos los vecinos de la plaça Rovira. 
A mi prima Luisita Gozalbo 
y a mi familia catalana, con profundo amor. 


De vegades els somnis
viuen la realitat
i a l’invers hi ha vida
que fa real lo somiat

com aquesta nit dolça
d’un agost d’envelats
pels carrers fent la festa
que em transporta al passat,

un passat com un barri
de futurs sense espills
on van viure els meus avis,
on van néixer els seus fills.

Tinc records del meu pare
quan després del treball 
ens baixàvem a beure
les orxates d’en Vall.

Plaça Rovira, vella plaça Rovira
del meu barri de Gràcia,
i el meu cor adormit,
plaça Rovira em bategues guspires
d’un foc que ja era cendra…
I, més que fum,
ets tota llum
aquesta nit.

I a la nit ens n’anàvem
per canviar un poc d’ambient,
fins al bar Comulada,
el palau d’en Climent

on les ensaladilles,
de la seva patent,
feien que el tast dels somnis
fos un gust pel client.

La farmàcia d’en Pere
i el quiosc deien “prou,
a tancar que ja arriba
el darrer trenta-nou”.

I el Cinema Rovira,
va ser un somni guarnit
amb Charlot fent rialles
pels grans i els més petits…

Plaça Rovira, vella plaça Rovira
del meu barri de Gràcia,
i el meu cor adormit,
plaça Rovira em bategues guspires
d’un foc que ja era cendra…
I, més que fum,
ets tota llum
aquesta nit.

I al primer son del somni,
quan el temps va partir
el meu pare em deia
‘nem a casa a dormir.

I en silenci tornàvem
lentament cap amunt
a la torre dels avis
i tots els seus difunts.

I entre el pou i les pedres
del jardí de Massens,
la galàxia ens plorava
pluges de Sant Llorenç.

I el meu pare em parlava
assenyalant-me el cel:
fes-li, abans dels teus somnis,
un petó al teu estel.

Plaça Rovira, vella plaça Rovira
del meu barri de Gràcia,
i el meu cor adormit,
Plaça Rovira em bategues guspires
d’un foc que ja era cendra…
I, més que fum,
ets tota llum
aquesta nit.
 

La plaça Rovira, als anys cinquanta.


 

Comentaris

    ESTER ROVIRA RUBIRALTA Agost 12, 2016 12:45 pm
    Una Rovira que li ha agradat molt aquesta música que no coneixa. bons desitjos de amor.muak.
    Maria Teresa Agost 12, 2016 6:58 pm
    No conocía esta canción. Es muy bonita y muy tierna y sentimenal. Me ha transportado a mi infancia.Creo que la vida en los barrios nos trae estos buenos recuerdos. Me ha emocionado y me he sentido muy identificada.
    Anònim Agost 12, 2016 7:31 pm
    Preciosa la cançó. No sabia que l'Aute sabés català ni la història dels seus avis.
    David Montells Agost 13, 2016 4:23 am
    Desconeixia aquesta basant del gran Aute. Una gran cançó per un gran barri que porto dins del meu partit cor.
    Matilde Agost 13, 2016 2:12 pm
    Molt bonica i tendra
    Fede Agost 15, 2016 8:08 am
    Una cançó delicada, tendra i molt ilustratitva de la vida de barri. L'Aute és un gran cantadaor dels petits i grans detalls de la vida. Cuida't Aute!!
    Enric Comulada Novembre 26, 2016 6:16 pm
    Encara que coneixia la cançó, per haver-la escoltat el dia que la vas estrenar a la Festa Major, he reviscut tantes nits asseguts a la fresca davant de casa prenent segurament una "ensaladilla" i fent els primers acords amb la guitarra. Records familiars, d'amics i veïns que ja no tornaran, però que han quedat per sempre en el record de tots nosaltres. Moltes gràcies de tot cor.
    Evita Desembre 23, 2016 11:59 am
    Molt tendrá, me ha transportar a la meva infancia, me hi sentit identificada.
    Anònim Agost 17, 2017 2:17 pm
    Vaig néixer a Gràcia, tot i que ja fa anys que visc fora. Però de petit vaig "mamar" la festa, el guarniment, la passió per fer les coses bé, tenir el carrer bonic i disfrutar, gràcies als meus iaios Anselmo i Montse, i tota la gent que com ells, se la feien seva. Segur que on siguin la segueixen gaudint! Va per ells i per tots els que la continuen fent possible! Gracies Gracia! Pau
    Minimartinet Agost 18, 2017 8:25 am
    Com gracienc malgrat fer anys que no hi visc, desconeixia aquesta canço així com el seu autor, mai havia tingut molt bona opinió d'en L.E. Aute, des d'ara me'l miraré amb uns altres ulls. Gracies Fina !!
    Anònim Agost 29, 2017 9:06 pm
    No coneixia aquesta cançó és una meravella la lletra, música i lògicament el seu interprete que fa que t'arribi al cor, té un punt molt emotiu.Gracies L.E. Aute.
    Ma Victòria Març 2, 2019 11:53 pm
    Com gracienca del carrer Providència, i veina de l' entranyable plaça Rovira; aquesta bonica canço dels records de l'Aute m'ha fet recordar els meus. Le seva lletra va passant per tots el personatges de la plaça que la feia tan familiar i especial. Gràcies Aute per compartir els teus records, que també són una mica nostres. Cuida't.
    Amelia Abril 5, 2020 11:24 am
    Soc veïna de Gràcia, de tota la vida, no sabia d'aquesta cançó, ni que fos de Gràcia. Moltíssimes gràcies per aquesta marevellosa interpretació dels records de la seva infància. Em sento identificada. E. P. D. J. E. Aute
    Àngela Abril 5, 2020 3:16 pm
    Soc filla de Gràcia i recordo quan a la meva juventut anava a comprar a can Comalada i a L’estanc de la Maria. Gràcies per aquesta cançó tan entranyable i un record afectuós per a en L. E. Aute ?
    Montse pousa Abril 5, 2020 4:17 pm
    No coneixia la existència d'aquesta canço! Gràcies!!
    Montserrat.amusionan Abril 6, 2020 2:34 pm
    Soc filla d grasia iorgullosa,recors tendres am l meba familia...l'canso m amusionat.i l' festa majo asigut unica.petons atutom....
    A victoria izard Abril 7, 2020 3:03 pm
    De les tres del mati cap el born, arribada a la placa amb un son de repos...
    Anònim Abril 8, 2020 11:34 am
    Hi plorat emocionada per sentir el meu Aute Gracies per tot el que has donat mome
    Anna del Blanco Llorach Abril 19, 2020 2:46 am
    El meu pare tenia un taller al Carrer Massens, i la Maria Lluisa i anava sovint, a petar la xerrada. Dona extraordinària, tot un caràcter, molt orgullosa del seu cosí. Aquesta cançó es nota escrita des d'un amor profund als records d'infantesa, i a la vida de barri, que encara es viu a Gràcia. Descansa en pau Aute, et trobarem a faltar.

Nou comentari