Sortiràs al carrer

Un a un els amics/ van trobant la seva parella

Arxivat a: Els Pets, El piano


Ja sé que últimament
les coses no et funcionen gaire,
que ja són masses nits
tacant llençols tot sol a casa.

Tan difícil que es fa trobar
companya avui en dia,
i tan fàcil que sembla
quan ho veus a les pel·lícules.

A vegades penses que
tot el millor ja està triat,
només queden pervertits
o testimonis de Jehovà.

Un a un els amics
van trobant la seva parella,
i un pic ho tenen fet
del seu camí desapareixes.

Sembla que elles, 
per alguna raó, no et poden veure.
Qui t’ho havia de dir,
però ara ets una mala influència.

Sort que no ets d’aquells
que de seguida es posen a plorar,
la ciutat t’esguarda
i no val a badar.

Sortiràs al carrer,
no saps on, no saps quan.
Sortiràs al carrer,
però algú t’està esperant.

Sortiràs al carrer,
no saps com ni el perquè.
Sortiràs al carrer,
és qüestió de temps.

Has provat d’anar al gimnàs,
has provat treure’t les ulleres,
comprar caramelets per al mal alè,
que això molesta.

Anar un xic més mudat,
fins i tot marcant coquillera.
Sols et queda intentar
portar calçotets de floretes.

Però per molt que els teus intents
sembla que no pintin bé,
tens molt clar com aclarir-ho,
saps molt bé què fer.

Sortiràs al carrer,
no saps on, no saps quan.
Sortiràs al carrer,
però algú t’està esperant.

Sortiràs al carrer,
no saps com ni el perquè.
Sortiràs al carrer,
és qüestió de temps.
 

Foto: RGB Management

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...