No hi ha premi, no hi ha sort,
no hi ha zona de confort.
Quan m’abraça el fracàs,
quan em sento com un dimarts.

Però de sobte, quan desperto,
m’han sortit dues ales,
són de ploma blava.
Pujo a la terrassa,
flexiono les cames
per agafar impuls
i salto ben amunt.

Sense baqueta ni tambor,
sense riure interior.
Quan em sento un fill bastard,
quan em sento com un dimarts.

Però de sobte, quan desperto,
m’han sortit dues ales,
són de ploma blava.
Pujo a la terrassa,
flexiono les cames
i empleno els pulmons
i salto sense por.

Volo sobre els carrers,
volo sobre els rius,
volo amb estornells
i sobre els seus nius.
Volo amb els drons,
volo amb llamps i trons,
volo amb altra gent
que han saltat com jo.

Volo sobre les mentides,
per sobre els silencis
i totes les coses
que mai em vas dir,
i totes les coses
que mai em vas dir.

Foto: Facebook Mazoni

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix