No té masses coses clares,
si veu problemes, passa de llarg.
Porta buides les butxaques
i el cor obert quan el sol se’n va.
Pren el camí de la lluna blanca,
dins els seus ulls la podràs veure brillar.
La seva sempre és la nit més llarga,
no busca res que amb la mà pugui tocar.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre,
que estigui com tu,
que estigui perdut.
De dia quan torna a casa
compta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen
mentre espera tornar a marxar.
Vol anar més lluny, on els somnis neixen,
tren de l’amor que no sap si pararà.
No entén per què tot va tant de pressa
per cada tren que perd un somni morirà.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre,
que sigui com tu,
que estigui perdut.
