Supervivència

Cridem des de les ombres/ de la vostra capital

Arxivat a: Música, El piano

Emmig d’una crisi que se suma a la del 2008 i que ha acabat d’esquerdar els horitzons de la generació que va créixer durant els 90, Supervivència és una proclama d’Ebri Knight per plantar cara al sistema. Un crit desesperat de ràbia i resistència que identifica tota una generació marcada per les promeses incomplertes d’una vida ideal. Aquest tema ha estat interpretat amb la col·laboració de Ketekalles.


Els fills de l’avarícia
que ens heu anat sembrant
cridem des de les ombres
de la vostra capital.

Començaran les hòsties,
no sabreu d’on us vindran.
Veureu com és la vida
que ens havíeu preparat.

Forgem una altra història:
deixar de contemplar
com els nostres drets moren
a les vostres mans.

No canviaran les coses
si no canvies tu,
estima la utopia igual
igual que el barri on has nascut.

Seguim aquí on vam néixer,
seguim aquí aguantant,
per la supervivència,
la fera ha despertat.

Potser un dia vau creure
que estàvem enterrats,
però les llavors més fortes
sempre creixen entre el fang.

Serem l’únic antídot
que el món ens ha ensenyat:
avall els privilegis,
ben avall l’autoritat.

Ens lliguen de mans,
preses de la por.
Som llum que il·lumina
quan es faci fosc.

Aquelles que curen allò que fa mal,
què fem amb les cendres quan tot s’ha cremat?

Al vent, la cara sempre al vent,
de la mà ens agafem.
Sembla que ens ofeguem
però l’amor ens fa valents.

Poc a poc, pas a pas,
avançant, avançant.

Tornem cap al que volem,
a la por sempre hi serem,
ens agermanem.
Què fem amb les cendres
quan no quedi res?

Seguim aquí on vam néixer…
Potser un dia vau creure…
 

Nou comentari

Sota una estrella
No té masses coses clares,/ si veu problemes, passa de llarg
Més entrades...