També soc jo

Ple de llum i de foscor,/ tan minúscul que faig por


Si mai em veus tornant a peu
i no et conec, recull-me.
Si mai em veus deixant sortir
tot el verí, perdona’m.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

Si mai em veus inflant el pit,
parlant de mi, atura’m.
Si mai em veus cridar confós,
cremant-ho tot, abraça’m.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

 

Foto: Ateneu de Manlleu

 

Comentaris

    Anònim Novembre 18, 2016 10:49 pm
    Una cançó bonica!

Nou comentari

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...