Si mai em veus tornant a peu
i no et conec, recull-me.
Si mai em veus deixant sortir
tot el verí, perdona’m.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

Si mai em veus inflant el pit,
parlant de mi, atura’m.
Si mai em veus cridar confós,
cremant-ho tot, abraça’m.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

Foto: Ateneu de Manlleu

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa