Tinc fam de tu

L'única cosa que no em vaig menjar/ van ser aquells ulls que em tornaven boig

Arxivat a: Cançó, El piano


Vaig trobar-me una destral
a dins l’armari.
Em vaig excitar,
desitjava veure sang,
i l’hi vaig clavar
enmig del cor,
no va poder ni cridar,
per sorpresa la vaig agafar.

Vaig beure’m la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà,
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara és part de mi.

Vaig picar la seva carn
per fer croquetes,
i vaig ficar a dins del forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons,
els canelons,
van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.

Vaig beure’m la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
L’única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig,
que els guardo en formol.

Vaig beure’m la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà,
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara és part de mi.

I ara no sé bé el perquè
de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar,
doncs me la vaig papejar.
Maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit,
l’esperit d’en Llucifer
em va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret
després de l’àpat,
i tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.
I al bar del costat,
fent una birra,
sortia a televisió
en Jack el destripador.

Vaig beure’m la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà,
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara és part de mi.

Vaig beure’m la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
L’única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig,
que els guardo en formol.

I ara no sé bé el perquè
de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar,
doncs me la vaig papejar.
Maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit,
l’esperit d’en Llucifer
em va poder posseir.
 

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...