Foto: Gerard Quintana
L’art sol anar per davant de la humanitat. Just com un mirall que ens mostra allò que som i que sovint no volem veure, ens connecta amb el que és subtil, natural, amb l’animal… I ens acompanya en l’experiència de la metamorfosi.
Acabo de publicar un disc, Mercuri, fruit d’un confinament instintiu previ a la pandèmia. Mercuri, com l’antiga divinitat, simbolitza la primera pedra d’aquesta nova Era, recent nascuda, que, com un fràgil nadó, ens fa partíceps de la necessitat de canviar la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.
La cançó que us presento ara, I que ens toqui el sol (vidres), no figura en aquest disc: és el primer avançament de Venus, una nova col·lecció de cançons que veurà la llum imminentment. Venus representa l’amor. Aquest nou món, si demana res, és que estimem tot allò que és estimable. Perquè amor és l’únic que ens ha faltat i l’únic que necessitem.
Ni aquest disc ni cap altre que hagi fet mai, hagués estat possible sense les tonelades d’amor que m’ha regalat la gent que ha estat sempre al meu cantó en aquesta sense preu aventura anomenada vida. Gràcies. Perquè no us podria mostrar aquesta música sense la generositat desinteressada del Pau Romero, qui ha mesclat el meu poema sonor amb tot el carinyo de l’univers, des del seu jardí analògic.
El vídeo és obra de la gràcia i l’enginy confinat dels meus adorats Miki Martínez i Gerard Quintana que, novament, s’han tornat a alinear en el joc de crear belleses pel simple goig de fer-ho. Només puc que estimar-vos. Gràcies també a la família de Catorze per la confiança i la valentia perenne. Llarga vida al vostre tresor.
I que ens toqui el sol (vidres)
Quilòmetres de vidres dintre meu
tots ells explotant alhora,
alhora que els teus.
Jo sempre vull donar l’esquena al vent,
però no sé trepitjar la terra.
Hi ha tanta terra…
Soc el pare i soc el fill.
Soc l’agulla i també el fil.
La meva pau, la meva guerra.
El meu frau.
Vull estimar-nos.
Vull estimar-nos.
Vull que ens doni el sol.
Vull que ens doni el sol.
Vull que m’oblidis.
Vull que m’oblidis i que m’abracis fort.
Vull oblidar-nos.
Vull oblidar-nos i nàixer de nou.
Quilòmetres d’estòmac buit,
olor a perdut, olor a tancat,
ferum d’arròs bullit florit,
de mentides, de pixum de gat.
Vull estimar-nos.
Vull estimar-nos i que ens toqui el sol.
I que ens toqui el sol.
I que ens toqui el sol.
1
0
