Per un tros del teu cos

Junts faríem la drecera/ caminant sense por


Per un amor tan tendre 
què donaria jo, 
què em deixaria prendre 
per un tros del teu cos. 
Com el pagès que es lleva 
per fer el seu camp d’or, 
jo et faria meva, 
et llauraria el cos. 

Pels teus ulls tan negres, 
jo apagaria el sol; 
que només les estrelles 
fossin el teu bressol. 
Junts faríem la drecera 
caminant sense por; 
jo et trauria les pedres, 
i el vent del nord, la pols. 

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...