La cantant francesa Barbara, nom artístic de Monique Serf, va néixer a París el 9 de juny de 1930 i va morir a Neuilly-sur-Seine el 24 de novembre de 1997. El 1964 va ser convidada a fer un concert a la ciutat universitària de Göttingen, a Alemanya, però l’organització general de l’esdeveniment no satisfeia els requeriments de la cantant. Finalment, i gràcies a l’esforç dels estudiants que van aconseguir un piano de cua adequat, el concert va poder començar i Barbara va ser ovacionada només sortir a l’escenari. Commoguda, va decidir allargar la seva estada a la ciutat i va escriure Göttingen, un cant a l’amistat entre França i Alemanya malgrat tots els conflictes passats, un himne a la pau que sona així.


Bien sûr, ce n’est pas la Seine,
ce n’est pas le bois de Vincennes,
mais c’est bien joli tout de même
à Göttingen, à Göttingen.

Pas de quais et pas de rengaines
qui se lamentent et qui se traînent,
mais l’amour y fleurit quand même
à Göttingen, à Göttingen.

Ils savent mieux que nous, je pense,
l’histoire de nos rois de France:
Herman, Peter, Helga et Hans,
à Göttingen.

Et que personne ne s’offense
mais les contes de notre enfance
“Il était une fois”, commence
à Göttingen.

Bien sûr nous, nous avons la Seine
et puis notre bois de Vincennes
mais Dieu, que les roses sont belles,
à Göttingen, à Göttingen.

Nous, nous avons nos matins blêmes
et l’âme grise de Verlaine.
Eux, c’est la mélancolie même,
à Göttingen, à Göttingen.

Quand ils ne savent rien nous dire
ils restent là à nous sourire,
mais nous les comprenons, quand même,
les enfants blonds de Göttingen.

Et tant pis pour ceux qui s’étonnent,
et que les autres me pardonnent,
mais les enfants, ce sont les mêmes,
à Paris ou à Göttingen.

Ô, faites que jamais ne revienne
le temps du sang et de la haine,
car il y a des gens que j’aime,
à Göttingen, à Göttingen.

Et lorsque sonnerait l’alarme,
s’il fallait reprendre les armes,
mon coeur verserait une larme
pour Göttingen, pour Göttingen.

Mais c’est bien joli tout de même,
à Göttingen, à Göttingen.

Et lorsque sonnerait l’alarme,
s’il fallait reprendre les armes,
mon coeur verserait une larme
pour Göttingen, pour Göttingen.

Foto: Facebook Barbara


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Iamen a novembre 30, 2020 | 18:48
    Iamen novembre 30, 2020 | 18:48
    Quan Barbara va escriure aquesta cançó jo tenia 16 anys i des d'aleshores aquesta cantant, i aquesta cançó en concret, han estat entre les meves "de capçalera". M'emocionava la lletra i em feia tristesa que aquella connexió espiritual amb els joves estudiants alemanys es pogués veure afectada, algun dia, per una nova guerra... Moltes gràcies per haver-la triat!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix