Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir quins?
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Final feliç, Joan Miquel Oliver

Foto: Helena Eriksson

Et preguntaràs com pot ser que hagi trigat tan poc a oblidar-te. Però és que no t’he oblidat pas. Hi penso, de tant en tant. El que va fer aquella part valenta de mi –la que m’ajuda a aixecar el cap i a fer camí– és acceptar.

Que hi ha coses que no es podien forçar. Que no valia la pena tancar els ulls davant l’evidència. No fos cas que a l’obrir-los costés Déu i ajut tornar enrere. Vaig caure del quart núvol. Per dir-ho d’alguna manera, vaig despertar. I tot es va desmuntar. Amb els peus a terra i els fets al davant, vaig pensar que quina sort poder ser objectiva i allunyar-me quatre pams d’un nosaltres fals. Tu no eres aquell. Ni jo aquella. Només érem dos desconeguts que jugaven, sense daus, a reinventar-se. A maquillar-se segons les pors i els desitjos. A dibuixar màscares entre llençols, ferides i gots, que recordo buits.

Potser no et preguntes res d’això. Qui sap si em responc a mi mateixa. Hi ha coses que el temps se les endú i llavors no saps què va passar i què no. Però avui el cel és ample i blau. Només hi ha un núvol petit, imprecís, mig esborrat. D’aquí a cinc minuts –o potser deu– alçaré la mirada i ja no hi serà.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a agost 08, 2016 | 23:03
    Anònim agost 08, 2016 | 23:03
    Genial. Subtil, precís, encertat. Gràcies.
  2. Icona del comentari de: Anònim a agost 08, 2016 | 23:51
    Anònim agost 08, 2016 | 23:51
    El que mes costa de veure és la sortida i el més dolorós i alhora gratificant és pendre la decidió correcta i portarla a terme
  3. Icona del comentari de: Ànonim a agost 09, 2016 | 10:11
    Ànonim agost 09, 2016 | 10:11
    .Que difícil i alhora que alliberador és prendre aquesta decisió.
  4. Icona del comentari de: Anònim a setembre 19, 2016 | 22:54
    Anònim setembre 19, 2016 | 22:54
    Sublim

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix