Univers

I volen orenetes a càmera lenta/ i qualsevol preocupació desapareix


T’estimo com estimen els adolescents,
despertes una part de mi que no conec,
coneixes bé les pedres del camí que fem,
camí que fem.

Faria tantes coses que no sé què fer,
recordo que et mirava sense esperar res
i guardo aquesta imatge per quan tu no hi ets,
quan tu no hi ets.

Somio que estem sols al mig de l’univers
i volen orenetes a càmera lenta
i qualsevol preocupació desapareix.
Somio que estem sols al mig de l’univers
i volen orenetes a càmera lenta
i qualsevol preocupació desapareix,
desapareix, desapareix…

Ressonen les històries que no m’han passat
però ja no me’n recordo ni de la meitat.
El nostre ecosistema no té gravetat,
no té gravetat.

Funciono com funcionen els medicaments:
només em necessites una mica més
i demà quan et llevis tot estarà bé,
estarà bé.

Somio que estem sols al mig de l’univers
i volen orenetes a càmera lenta
i qualsevol preocupació desapareix.
Somio que estem sols al mig de l’univers
i volen orenetes a càmera lenta
i qualsevol preocupació desapareix,
desapareix, desapareix…
 

Foto: Facebook Ferran Palau

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...