“Després de tant de temps sense donar senyals de vida, ens posem en contacte amb vosaltres per anunciar-vos la separació del grup”, ha escrit Extremoduro, grup fundat el 1987 i liderat per Roberto Iniesta. “Volem que sapigueu els motius de primera mà i esperem que ens comprengueu. Per treballar de la manera com nosaltres hem treballat durant tant de temps és imprescindible tenir una compenetració molt molt especial. Ara, aquesta compenetració tan difícil d’aconseguir i mantenir, encara que existeix, no és la mateixa. Per això hem preferit deixar-ho aquí: per quedar-nos sempre amb el record de tants anys feliços, i perquè ens sembla que és el més honest. Seguim i seguirem sent companys de viatge, encara que d’una altra manera.”


Si no fuera porque hice colocado
el camino de tu espera
me habría desconectado,
condenado a mirarte desde fuera
y dejar que te tocara el sol.

Y si fuera mi vida es una escalera
me la he pensado entera
buscando el siguiente escalón,
convencido que estás en el tejado
esperando a ver si llego yo.

Y dejar de lado la vereda
de la puerta de atrás,
por donde te vi marchar,
como la regadera que la hierba
hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Sus soldados son flores de madera
y mi ejercito no tiene bandera
es solo un corazón
condenado a vivir entre maleza
sembrando flores de algodón.

Si me espera la muerte traicionera
y antes de repartirme
del todo me veo en un cajón,
que me entierren con la picha por fuera,
pa que se la coma un ratón.

Y muere a todas horas
gente dentro de mi televisor,
quiero oír alguna canción
que no hable de sandeces
y que diga que no sobra el amor,
y que empiece en si y no en no.

Y dejar de lado la vereda
​de la puerta de atrás,
por donde te vi marchar,
como la regadera que la hierba
hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Dices que a veces no comprendes que dice mi voz,
¿cómo quieres que este dentro tu ombligo?
si entre los dedos se me escapa volando una flor
y esta solita va marcando el camino.

Dices que a veces no comprendes que dice mi voz,
¿cómo quieres que yo sepa lo que digo?
si entre los dedos se me escapa volando una flor
y esta solita va marcando el camino.

Foto: Facebook Extremoduro

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix