Vespre

I et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix

Arxivat a: Música, El piano


Cap al vespre és quan estàs com a cansat
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.

I t’encens un cigarro sense ganes de fuma’l
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar
i de sobte tens por de sentir-te tan buit
i te’n vas cap al pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a córrer
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t’atures cansat amb el nas ple de mocs
i t’empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Nou comentari

Laura
I si l’atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí
Més entrades...