El vol de l’home ocell

La gent se'l mirava, nena,/ no t'ho pots imaginar

Arxivat a: Cançó, El piano


Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se’l mirava, nena,
no t’ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc,
deixeu-me volar.
Jo soc lliure de fer el que vulgui,
no em traieu la llibertat.

El cel és un somni,
on ell hi vol arribar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l’horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

El cel és un somni,
no se’l pot fer esperar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l’horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.
 

Foto: Facebook: Sangtraït

Comentaris

    Anònim Març 31, 2020 11:34 am
    Unes d les millors cançons .. Bravo!!!
    Enric Basart Abril 1, 2020 5:56 pm
    Ha sigut musica de la meva epoca de joventut. Tinc bons records dels grans concerts. Trobo a faltar aquest gran moviment de la musica catalana emplenant concerts. Jo ara tinc 54 anys, i encara m' encanta aquest tema i d' altres. Salut.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...