Vola

I no hi ha sol, l'he segrestat,/ tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar

Arxivat a: Txarango, El piano


Algú ja riu i surt el sol,
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors,
i sona un vals a les valls adormides,
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles.
Que duc als ulls mal temps i fred,
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg.

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te.
He assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

Vola.

Que tot m’ho he endut del caminar:
illes perdudes, països inversemblants.
He despedit boscos, follets i fades,
s’han apagat mil i una nits darrere l’aigua clara.

I no hi ha sol, l’he segrestat,
tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar,
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te,
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.
Que duc als ulls mal temps i fred,
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg.

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te.
He assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

T’he dut tot el que tinc, tot el que duc a dins,
el que he tret del camí, tot el que el temps m’ha dit
i tu tens tota la màgia.
D’on l’has tret? Quin és el secret?
Torna’m-la, quan no hi ets la trobo a faltar.
On estan els quaranta lladres?
Vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé.
Vine, camina, si vols de nit marxem.

Nou comentari