Al sud de Vic, a l’altra banda del riu Mèder, el barri del Remei continua explicant la seva història. És una història de transformació, de resistència i d’identitat. I ara també és una història compartida amb els estudiants d’Educació Social de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, que aquest curs han posat la mirada i l’esforç en recuperar la memòria rural d’un barri sovint més parlat que escoltat.
El projecte Documentació de la memòria rural del barri del Remei, impulsat durant el curs 2024-2025 des del Laboratori d’Innovació Social i Digital de la UVic-UCC, ha tingut com a fil conductor la veu de les persones que han viscut la transformació del barri: des del passat agrícola fins a l’actualitat urbana i diversa. A través de càpsules audiovisuals, entrevistes i trobades comunitàries, els estudiants han donat forma a un arxiu viu que recull les històries i els sabers locals.
Una mirada d’aprenentatge i compromís
L’alumnat de tercer curs d’Educació Social ha treballat en aquest projecte en el marc de l’assignatura Projectes Socioeducatius, que aplica la metodologia d’Aprenentatge i Servei (ApS). Aquesta proposta pedagògica els situa en un escenari real on aprendre implica actuar i servir, i on les competències acadèmiques es vinculen estretament amb valors com el compromís, la responsabilitat social, la sensibilitat cultural i la capacitat de cooperació.
La professora Mar Beneyto Seoane, impulsora del projecte i membre del Laboratori, explica: “Vam combinar l’energia i la creativitat d’un alumnat molt motivat amb un territori que fa temps que es mou i s’organitza per preservar allò que el defineix. Aquesta connexió ha estat molt potent”.
Els estudiants es van repartir en quatre grups temàtics: transformació històrica del barri, memòria oral de la gent gran, lluites veïnals i identitat comunitària, i mirada de futur des dels infants. Amb el suport de veïnes, historiadors locals i entitats com el Casal Claret, van enregistrar vídeos d’uns deu minuts que exploren el passat, el present i les aspiracions de futur del Remei.
El barri, protagonista
Lluny de tòpics o simplificacions, el projecte reflecteix la complexitat i riquesa del Remei. Un barri amb una forta densitat de població, divers en cultures i trajectòries, que manté viu un teixit associatiu actiu i arrelat. Veïnes com Helena Pou o Dolors Segalés recorden amb afecte la vida comunitària d’altres temps —quan els carrers eren escenari de jocs i festes populars— però també reconeixen les transformacions que ha viscut el barri amb respecte i esperança.
Iniciatives com la de Marta Molist, que va començar a recollir deixalles del riu Mèder i va motivar tot un grup de persones a sumar-s’hi, són exemples concrets de com la ciutadania es compromet amb la cura del seu entorn. O com la tasca de Mar Canyelles i altres membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del Remei, que vetllen perquè els projectes urbanístics que afecten el barri es facin amb criteris de participació, equitat i respecte per l’espai públic.
“El nostre objectiu no és oposar-nos al desenvolupament, sinó garantir que aquest es faci pensant en les necessitats de les persones que hi viuen”, diu Canyelles. “Volem que es compti amb la ciutadania i que el barri continuï sent un lloc digne, habitable i obert.”
Un dels valors més destacats del projecte ha estat, segons l’alumnat, la possibilitat d’establir vincles reals amb la comunitat. “Han entès que la seva feina anava més enllà de treure una nota”, diu Beneyto. “Estaven creant un recurs que es quedaria al barri, que es compartiria, i això els ha fet treballar amb rigor i respecte.” Ara, molts d’ells es troben pel carrer amb les persones que van entrevistar i s’hi saluden com a coneguts.
Els vídeos resultants han estat presentats públicament i ja són accessibles per a tothom. Es preveu que tinguin usos diversos: a escoles, entitats socials o fins i tot entre les noves famílies que arribin al barri, com una porta d’entrada a la seva història i cultura.
Aquest projecte és també un reflex de la manera com la UVic-UCC entén la seva responsabilitat social. El grau d’Educació Social es caracteritza per una formació àmplia i crítica, amb professorat associat que aporta una visió pràctica i especialitzada en àmbits com la infància, la gent gran, els serveis socials o la diversitat cultural. Beneyto ho resumeix així: “L’alumnat no només ha de tenir opinió, sinó també criteri. És fonamental que es preguntin per què pensen el que pensen, i com volen transformar-ho en acció.”
Amb projectes com aquest es fa evident que aprendre no és només adquirir coneixement, sinó construir-lo a partir de l’experiència, de la relació amb els altres i del compromís amb el lloc on vivim. I que, de vegades, una càmera, una conversa i una mica de temps compartit poden fer molt per enfortir una comunitat i fer créixer professionals amb vocació i sentit.
