14 coses normals dels adolescents

Pensar només de tant en tant en el futur, elaborar metes i projectes (als nostres ulls) poc realistes

Arxivat a: Jaume Funes, Estudi

“Entre el desconcert, la preocupació o les irritacions és molt freqüent que ens acabem preguntant fins a quin punt allò que fa el nostre fill o filla, el nostre alumne, és «normal». Si hem d’anar aguantant o hem de tenir una mica més de preocupació, si els moments bons són suficients per compensar, si l’espera ha de ser encara més llarga. Per això, no és sobrer resumir què hem d’esperar i què no, què entra
dintre del que ha de passar, vulguem o no, malgrat que tot estigui de potes enlaire.”
 
El psicòleg Jaume Funes (Calatayud, 1947) al llibre Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito (Columna Edicions) ens convida a deixar de penjar etiquetes als adolescents, per intentar entendre què duen a dins. Llegim la llista en què l’educador resumeix les 14 normalitats a assumir com a inevitables.
 

Foto: Tom Chapman



1. Plantar cara a l’adult o passar d’ell.

2. Defugir l’adult i buscar la seva presència, la seva proximitat.

3. Exaltar-se i estar abatut. Menjar-se el món i estar deprimit.
 
4. Estar superpassiu i passar als pocs minuts a la hiperactivitat.
 
5. Expressar actuant la inquietud, l’aclaparament o la preocupació.

6. Voler gaudir i viure amb el màxim d’intensitat i sense limitacions.
 
7. Pensar només de tant en tant en el futur, elaborar metes i projectes (als nostres ulls) poc realistes.
 
8. Avançar, madurar i, alhora, ser inconstant, experimentar retrocessos.
 
9. Demostrar que és omniscient («Ho sé tot»), omnipotent («Tranquil·la, jo controlo»), sentir-se invulnerable («A mi no em passa»).

10. Arriscar-se, ficar-se en embolics.
 
11. Intentar aclarir-se sobre qui és. Tractar de demostrar que existeix, que no és com nosaltres, que és únic i diferent.

12. Ser i actuar en companyia d’amics.
 
13. Ser digitalment, estar connectat, viure en comunió virtual amb els seus iguals.
 
14. Seguir modes, tenir estils de vida canviants.

 


 Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito


 © Jaume Funes
 © Columna Edicions, 2018

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...