L’exposició Transitar. Orientar-se en un món canviant, impulsada per la Diputació de Barcelona, acaba sent una metàfora de la vida: en funció d’allà on partim, d’on ens trobem, de com actuem o de qui ens acompanya anem cap a un lloc o un altre, fem una cosa o la següent. Aquestes 14 reflexions, acompanyades d’algunes cites i il·lustracions que hem utilitzat, són el mapa del meu itinerari per l’exposició.
Noemí Ruiz
1. Orientar-se vol dir buscar el camí a seguir.
És una competència necessària al llarg de tota la vida. La necessitem de manera quotidiana, quan transitem d’una etapa a una altra, per afrontar canvis o davant de moments vitals d’inflexió.
2. Sempre partim d’algun lloc.
Creixem pensant que el món és com nosaltres el veiem i, a mesura que anem adquirint experiències, ens adonem que la realitat no és ben bé com ens l’havien explicat. Descobrim que la família ens ha ofert una visió del món, que els amics l’han completada, però que el cercle és molt més ampli.
3. Preguntar-nos qui som, què ens agrada, què volem.
Quan som petits ens ensenyen poc a fer-nos preguntes, a explorar en nosaltres mateixos i, amb sort, la vida ens acaba mostrant que el coneixement forma part del nostre jo. Sense ser-ne conscients, descobrim que el tenim a dins, i, aleshores, ens cal aprendre a transitar per les nostres pors, somnis i realitats per poder descobrir realment qui som i on volem anar.
”Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taulons o distribuir la feina, sinó que primer has d’evocar l’anhel del mar lliure i ample”. Saint-Exupéry.
4. Com ens afecta el que ens rodeja?
Sortim al món i res és blanc o negre. Hi ha tantes opcions com persones i relacions. Les opinions, la moda, la política o els mitjans de comunicació ens influeixen constantment. Hem de pensar què ens interessa del que hi ha fora i què ens ajuda a desenvolupar el nostre projecte.
5. La societat es mou acceleradament.
Avui en dia res sembla permanent. Naveguem per un món globalitzat que sembla no tenir mesura. Explorem nous horitzons i n’apareixen d’altres més enllà. Els límits es fonen. Zygmunt Bauman ens va aportar la societat líquida, però ara ja ha pres un estat gasós que es transforma constantment, sense una forma precisa.
“Tu no pots aturar l’onada, però pots aprendre a surfejar.” Jon Kabat-Zinn.
6. Les trampes.
Estem sotmesos a una quantitat d’informació que no podem processar i molta d’ella és falsa. Vivim en l’era de la infoxicació. Per sobreviure ens cal aprendre a seleccionar i destriar la informació que ens arriba. Tampoc ens cal saber-ho tot, però. Tanmateix, potenciar el pensament crític és fonamental per poder ser lliures.
“Res és verinós, tot és verinós: la diferència està en la dosi.” Paracels.
7. Ara mateix enfilo aquesta agulla.
Deia el poeta que tot està per fer i tot és possible. I és ben cert. Però cal una primera empenta per començar la marxa, posar-se dempeus, treure’s la mandra, i començar el camí. Començar és el gran secret, la millora fórmula per avançar.
8. El camí que fem.
No és tan important on arribem sinó el camí que fem. La vida és això, anar caminant. A mesura que caminem anem traçant el nostre itinerari i el dia a dia es pot anar omplint dels nostres somnis i de la gent que estimem, que és al capdavall la que ens acompanya en el nostre transitar.
“A mesura que comences el teu viatge, el primer que hauries de fer és tirar aquest mapa comprat i començar a dibuixar el teu.” Michael Dell.
9. La direcció que agafem.
Sempre he pensat que no em van preparar per escollir una direcció. Massa sovint transitem per un itinerari definit, estable, on els passos a seguir s’intueixen durant el camí. Sí, la vida és incerta, però el recorregut que fem sol ser previsible. I si ens parem a pensar que potser no és això el que volíem? I si decidim triar el que volem fer? I si a més a més fem que ens agradi el que triem?
“Tots tenim un poder especial: la facultat de triar.” Og Mandino.
10. Guanyem o perdem?
Èxit i fracàs són dues cares de la mateixa moneda. Un dia guanyem, un dia perdem. I si quan perdem estiguéssim guanyant, i a la inversa? Sigui com sigui, no ens podem quedar atrapats en cap d’ells. L’èxit i el fracàs són com un pèndol que ens pot empènyer endavant. L’actitud i la mirada que projectem davant les coses que ens passen poden fer que en l’èxit i el fracàs sempre trobem un guany.
“L’èxit és l’habilitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme.” Winston Churchill.
11. Les competències que necessitem.
Ser competents s’ha entès massa sovint com la capacitat de saber molt d’un àmbit per poder aplicar aquests coneixements a una tasca. Aquell que ha estudiat molt és competent i ho fa bé. Però les competències no tenen a veure només amb el coneixement, sinó amb un munt de destreses, habilitats, capacitats que ens permeten interaccionar amb els altres i respondre a situacions complexes. La creativitat, el treball en equip o l’autonomia, per exemple, són molt importants, i no s’aprenen estudiant-les sinó practicant-les.
“Quan l’objectiu et sembli difícil no canviïs d’objectiu: busca un nou camí per arribar-hi.” Confuci.
12. Formar-se al llarg de la vida.
Ja he acabat els estudis i em poso a treballar. Quants cops hem sentit aquesta frase i quin poc sentit té avui en dia. Cada cop més la formació que necessitem ni s’aprèn a les aules ni s’acaba quan en sortim. Necessitem formar-nos al llarg de la vida i en diferents contextos. Si mirem al nostre voltant, podem reconèixer els entorns, els espais i la gent que ens ha anat formant i que dibuixa el nostre paisatge educatiu més íntim.
13. Un ecosistema en xarxa.
Vivim interconnectats en una xarxa que ens permet compartir, relacionar-nos i aprendre. Un node està connectat amb un altre, i aquest amb el següent i amb un més de manera infinita. El món és local i global. La vida que ens rodeja és un ecosistema en xarxa. Si observem el nostre entorn, veurem una comunitat en moviment permanent, un grup humà amb funcions molt diverses que ens pot orientar i ajudar a construir la nostra casa.
“Hauríem de pensar que som una de les fulles d’un arbre i l’arbre és tota la humanitat. No podem viure sense els altres, sense l’arbre.” Pau Casals.
14. Habitar la casa.
Comencem i acabem en una casa: el lloc on vivim. El lloc on s’expressa la nostra realitat, on viuen també els nostres anhels, les il·lusions i els desitjos, però també els nostres malestars i les inseguretats que tenim. La nostra casa és així, imperfecta, amb diferents nivells, i així l’hem d’habitar, omplint-la de vida i entenent que el principal aprenentatge és el que fem mentre aprenem.
Foto: Imatge de l’exposició durant la seva estada a l’Arts Santa Mònica
L’exposició Transitar. Orientar-se en un món canviant es pot visitar a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès fins al 24 de novembre.
La mostra parla de l’orientació com una competència necessària per desenvolupar-se en un món que canvia acceleradament. Va néixer d’una pregunta, a partir de la qual es va generar un procés que li ha donat forma i l’ha omplert de continguts. El resultat no estava definit quan vam començar a treballar-la. Podria haver estat com és, o diferent. A partir d’una idea de Gaston Bachelard, els comissaris de l’exposició, Gemma Guasch i Josep Asunción, van proposar que tingués forma de casa, com una metàfora de l’ésser humà. La casa ens ofereix estabilitat però alhora té portes i finestres obertes que miren el món.
2
0
