“Mestres, que no us faci por gosar, anar una mica més enllà del que pensem que podem anar. L’escola necessita gent decidida a tirar endavant projectes amb què els nens i les nenes se sentin estimats, vegin que són importants pels seus mestres i aprenguin.” Ho diu Jaume Cela (Barcelona, 1949) a la presentació del seu llibre, Picotejades pedagògiques, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En llegim un tast sobre què vol dir i què implica avaluar.
Foto: Catorze
Avaluar és molt complicat. No parlo de posar notes, parlo de saber què cal fer perquè cada criatura continuï aprenent. S’ha de conèixer bé la criatura, haver-la observat, haver parlat molt amb ella, començar per tot allò que sap fer, mostrar-li els punts forts i els febles, però començar sempre pels forts, pel que fa bé; si revisem un text, abans de dir-li què pot millorar, hem de comentar-li els encerts, comentar-li allò que ha millorat. Animar-lo sempre, transmetre-li el convenciment que pot continuar aprenent, que aprendre és un procés que dura tota la vida i que tu ets al seu costat per ajudar-lo i per aprendre d’ell i amb ell. No ferir mai la seva autoestima. No reduir-lo a una nota, a un comentari, a una frase.
La millor avaluació és aquella que fem parlant amb ells o amb la seva família, quan construïm discurs al voltant seu, un discurs sempre positiu, que no vol dir que no parlem dels punts més complicats. Avaluar és una acció molt humil, perquè tothom pot canviar. Avaluar forma part del procés, mai és un punt final i encara menys definitiu. Avaluar ha de ser un acte d’estimulació, si no, més val que ho deixem córrer per quan pugui ser-ho. I avaluar és avaluar-te i deixar-te avaluar, perquè cada mestre forma part del problema i de la solució. Tot mestre i tot mètode porten al seu interior un nivell de «fracàs» immesurable. I ara que surt aquesta paraula, hauríem de procurar fer-la desaparèixer del vocabulari educatiu.
Picotejades pedagògiques
© Jaume Cela
© Associació de Mestres Rosa Sensat, 2019
