Davant la situació excepcional que estem vivint, la pedagoga i educadora emocional Eva Bach (autora de llibres com Pares i mares influencers, escrit amb Montse Jiménez, o Educar per estimar la vida) ha escoltat a més de mig centenar de nois i noies per saber com viuen el confinament. Inspirant-se en el que li han explicat, ha elaborat aquestes catorze idees sobre com se senten, com ho viuen i què necessiten.
Foto: Matheus Ferrero
1. El meu gran refugi aquests dies són el mòbil i els meus amics i amigues. Però el millor sou vosaltres, família.
2. Encara que a vegades ens enfadem, que sembli que no m’importeu i que us ho digui massa poc: us estimo molt i molt.
3. Vint-i-quatre hores junts cada dia es pot fer una mica pesat, però quina gran oportunitat! Per a petits plaers com dinar, jugar, conversar o riure plegats. Per pausar i alentir el ritme, estrènyer els nostres llaços i descobrir noves maneres de viure.
4. Mirem de posar-nos les coses fàcils i atenguem les necessitats de cadascú. Hi ha d’haver estones en què dialoguem i estones en què no ens parlem. Que pugui fer coses a porta tancada, a la meva habitació.
5. Si em veieu aïllat en el meu món, no penseu que soc insolidari, em dol quan veig tant dolor i pateixo per tu, mare, per tu, pare, per tu, àvia, i per tu, avi.
6. A vegades em costa parlar-ne i compartir-ho. Però veure com van pujant els contagiats, com mor i pateix tanta gent, creieu que em deixa indiferent?
7. Aquieteu-me i no deixeu que entri en pànic. Encara que ja sigui més gran, necessito paraules dolces com quan era infant. No feu cas de la meva cara, les acollirà i agrairà la meva ànima.
8. Necessito aferrar-me a l’esperança: si la nostra gent gran va passar una guerra, nosaltres superarem aquesta pandèmia. Tornarem a trepitjar la sorra de la platja, a somiar desperts damunt de l’herba, a contemplar la lluna sota les estrelles.
9. M’imagino que us sonarà una mica estrany, que us digui jo el que normalment em dieu vosaltres: preneu-vos tot això seriosament, cuideu-vos molt i no feu rucades.
10. Vosaltres, avis i àvies, quedeu-vos quietets a casa, que us estimo més que a ningú i em feu molta falta. Aviat ens podrem fer la més gran de les abraçades. Mentrestant, truqueu sempre que vulgueu, estigueu tranquils i aguanteu.
11. Als profes us demano que us cuideu molt. Encara que us pugui estranyar, us apreciem i us trobem a faltar. Després d’aquest pal de confinament, tornar a classe no estarà gens malament.
12. Amb els deures no us passeu massa, que també ens en posen els altres. I, si us plau, no ens n’ompliu tot el dia, que ens cal temps per reflexionar i millorar aspectes de la nostra vida.
13. A tots els meus amics i amigues, us trobo a faltar com l’aire que es respira. I encara que sigui fan de les pantalles, el que més enyoro és el vostre tacte.
14. Per si algú encara dubta del meu altruisme, m’ofereixo a passejar el gos cada dia i a baixar les escombraries.
