Foto: EduCaixa


Resoldre a quina escola duem la canalla és una decisió crucial. Els infants passen, en moltes ocasions, més de vuit hores diàries al centre durant els primers setze anys de vida, entre hores lectives, menjador i extraescolars. Ho fan perquè és un dret (teòricament, inalienable) i un deure, i els progenitors i tutors miren d’escollir el millor centre per tal que hi vagin a gust. A l’hora de decidir-se, els tutors confien que l’escola seleccionada complirà amb un determinat programa o l’acompliment de certs objectius. Esperen del centre que funcioni de manera unitària, seguint la seva idiosincràsia, que cada centre en té una, i que resulti un espai acollidor d’aprenentatge.

Això, però, sovint no acaba de ser així, i pares, professors i alumnes se senten allunyats d’una escola regida per un sistema que no compta amb ells per a la presa de decisions i no encoratja el contacte i la comunicació entre el col·lectiu escolar. I no és pas culpa de ningú, ni tan sols qui ensenya neix ensenyat. El Programa de Lideratge per a l’Aprenentatge d’EduCaixa neix per tal d’afrontar aquestes qüestions i trobar-los el desllorigador. Aquesta iniciativa, pionera a Espanya i duta a terme en col·laboració amb l’Institute of Education (IOE) de l’UCL, involucra més de 50 parelles de líders docents de 50 centres escolars, sempre conformades per un director i un professor, 16 de les quals són de les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona.

El seu objectiu és subvertir els rols i jerarquies que imperen en el sistema educatiu i el converteixen en una estructura vertical blindada. A través d’una formació basada en tres eixos, una formació presencial, el treball en grups territorials d’aprenentatge i el disseny de projectes de lideratge pel canvi al llarg del curs, el programa pretén reforçar l’escolta, i afavorir el treball col·laboratiu i la distribució dels rols de lideratge. Així es realça el procés d’aprenentatge en totes les seves facetes, des de la direcció dels centres, passant per la tasca del professorat, l’esforç de l’alumne i incentivant la implicació de la família en l’àmbit educatiu. L’aprenentatge com una empresa transversal que no tan sols ha d’involucrar tots aquests agents, ha d’escoltar-los i fer-los partícips en la presa de decisió.

“Aprendre a confiar en un mateix, però també en els altres”, com deia una de les directores, que feia balanç de l’experiència o, com deia un altre testimoni, “saber reconèixer les meves debilitats i fortaleses”. La confiança i coneixement de l’altre i d’un mateix, sosté el programa, redunda en una comunitat educativa més humana: que assumeix l’error i n’aprèn, que es comunica, que té cura i integra, que aprèn a reconèixer les capacitats d’alumnes i docents. EduCaixa, doncs, afronta el context incert que vivim amb una convicció especial: l’educació canvia per adaptar-se als nous contextos i respondre de noves necessitats. La convocatòria per a la segona edició restarà oberta fins al 12 de març, per a totes aquelles escoles que desitgin participar-hi.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix