Foto: Ashkan Forouzani


M’acaba d’arribar un missatge d’una companya anunciant-me la mort de la seva cunyada: una dona de cinquanta anys, d’Itàlia. Fa tres setmanes van morir els seus pares, un de vuitanta-cinc i l’altre de vuitanta-sis anys. Encara no se sabia com ara què era el coronavirus. Ella els va cuidar, segurament amb l’afecte i l’estimació d’una filla, i també amb totes les precaucions que s’indicaven en aquell moment. Tres setmanes, fa no res. Ningú ha pogut fer-ne el dol encara. Avui ha mort ella, la que els va cuidar amb tot l’amor. El seu home i els dos fills estan en estat de xoc. No poden acomiadar la mare perquè a Bèrgam hi ha tants morts que no donen l’abast, diu la meva amiga.

M’envia una foto d’un poliesportiu ple de taüts. Estan alineats en l’espai com si fossin atletes a punt de rebre una medalla. Però son cadàvers, víctimes d’una pandèmia que aquest societat globalitzada i tecnològica que es creu amb capacitat de desafiar el planeta no pot controlar. Un esquifit virus de 120 nanòmetres de diàmetre, que podem fer desaparèixer rentant-nos les mans amb aigua i sabó, resulta més potent que tota la tecnologia i la supèrbia que arrosseguem amb nosaltres. Més efectiu que cap de les xarxes socials, més expansiu que els mitjans de comunicació globals i sobretot, més letal. No puc deixar de mirar la fotografia, és una captura de pantalla d’un tuit. Hi ha escrit “da Bergamo…vi prego non dite piü che è una banale influenza. Stiamo in casa”. Cada taüt té una rosa al damunt. Ningú acompanya els fèretres, estan sols enmig d’una desolació austera, només al fons es veu alguna gent amb armilles fluorescents.

Estem impotents davant d’aquesta crueltat tan inesperada i no podem fer res més que esperar. Esperar l’inesperat. Com es resol aquesta paradoxa? Quan hi penso tinc la sensació de caminar per l’abisme, amb un ai al cor, i la certesa que, mentre els experts investiguen, el sanitaris ens cuiden i els del sector alimentari ens mantenen, la millor cosa que podem fer la resta és quedar-nos a casa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a març 19, 2020 | 22:28
    Anònimmarta cairol març 19, 2020 | 22:28
    No tinc paraulas No se que di es masa fort???? D e p
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 20, 2020 | 00:47
    Anònim març 20, 2020 | 00:47
    Quan t’ho diuen no t’ho creus, després penses bé seran quinze dies i després vida normal. Però no. Aquestes notícies tan cruels te mostren la realitat: no sabem que passarà. Que descansin en pau.
  3. Icona del comentari de: Anònim a març 20, 2020 | 06:13
    Anònim març 20, 2020 | 06:13
    Estimats quan de dolor! Una abraçada profunda.
  4. Icona del comentari de: Anònim a març 20, 2020 | 17:00
    Anònim març 20, 2020 | 17:00
    Es una situación que se nos escapa de las manos.No estamos suficientemente informados y creo que estaremos mucho tiempo en cuarentena con esperanza de que despertemos de este mal sueño.yo voy cada día a.trabajar arriesgando mi vida y la de mi Familia ellos están en casa y yo cuando vuelvo aunque tome medidas de desinfección tengo miedo de contagiarnos.Quiero ser positiva de que pronto nuestros médicos y científicos encuentren algo que evite el contagio.
  5. Icona del comentari de: Lluis i Pepita a març 20, 2020 | 17:19
    Lluis i Pepita març 20, 2020 | 17:19
    Jordi, som uns amics dels teus pares a Igualada ens ha fet arrivar el teu escrit nosaltres fa 8 dies que estem confinats és terrible el que estem vivint tots. Quanta tristor i dolor
  6. Icona del comentari de: Martapb a març 20, 2020 | 17:20
    Martapb març 20, 2020 | 17:20
    M'uneixo al dolor tant gran que pateix tantíssima gent d'Itàlia. Tu ho has dit un petit virus que està matant a gent de tot el món sense pietat i sense distincions. Els homes volem controlar-ho tot i hi ha coses a la vida que ens demostren que no. Però ens sentim més units que mai entre llàgrimes i dolor per tanta crueltat d'un "bitxo" tan petit que ens arranca el que més estimem.
  7. Icona del comentari de: ISABEL VALLS a març 21, 2020 | 09:32
    ISABEL VALLS març 21, 2020 | 09:32
    Cada dia hi ha relats més durs. Estem vivint uns temps molt difícils que mai ningú de nosaltres s'hagués ni pogut imaginar, com dius Jordi, tres setmanes abans. Espero que aquesta aturada, aquest retir obligat, ens ajudi a parar, a pensar més en nosaltres i en els altres, a aprendre a conviure tots junts i a agafar-nos les coses més tranquil·lament. Aprenem a estimar.
  8. Icona del comentari de: Roser Carbonell a març 22, 2020 | 11:48
    Roser Carbonell març 22, 2020 | 11:48
    Estar confinats a casa considero que no es el pitjor fins aquí que ens falta ? Sabem que es la nostre petita colaboració perqué es pugui evitar la expansió d'aquest maleit CORONAVIRUS. pensem amb tots els malalts que es troben en hospitals en condicions inhumanas, patint dolor i l"allunyament del seus familiars i del personal sanitari que si deixa la pell per atendre a tots inclús alguns hi han deixat la vida, també els pobrets que moren sense una mà estimada al costat, tot aixó sí que es engoixant i només pensar-ho les llàgrimes no s'aturen. Per tant no ens queixem i QUEDEMNOS A CASA.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix