L’any 2020 la taxa d’abandonament escolar prematur (AEP) a Catalunya va ser del 17,4%, més alt que a la resta d’Espanya i molt per sobre de la mitjana europea. Aquestes xifres responen a condicionants de caràcter material: molts joves es veuen abocats a optar per estudis que els proporcionin un accés ràpid al mercat laboral o a abandonar els estudis per tal de poder dur un sou a casa. No en va les xifres d’abandonament augmenten en famílies migrades o en entorns socioeconòmics baixos.
Aquesta taxa d’abandó, però, guarda també una estreta relació amb fets de caràcter emocional. Les experiències dels joves a l’escola, amb la qual sovint no s’identifiquen i amb la qual estableixen cada vegada una relació més distant, resulten determinants. Són decisives les relacions socials que es donen en el context escolar, que condicionen moltes de les decisions que pren el jovent, així com les experiències traumàtiques d’assetjament escolar per motius d’identitat, gènere, filiació política o inclinació sexual.
Reduir la taxa d’abandonament escolar és un dels reptes a què s’enfronta el sistema educatiu i un dels objectius a resoldre en el Pla d’Actuació de Mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. En aquesta línia, i per tal de complir amb els objectius fixats en l’Agenda 2030, impulsa el Programa Noves Oportunitats Educatives (NOE). El projecte pilot implicarà a set ajuntaments (Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Igualada, Mataró, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès) i al Consell Comarcal d’Osona. La iniciativa busca implementar, a través de mesures locals i protocols personalitzats, cursos de transició i noves experiències educatives, per tal d’assajar polítiques que puguin implementar-se al conjunt de la província.
D’altra banda, s’espera que del NOE en sorgeixi una plataforma supramunicipal que, fent ús de les noves tecnologies, faciliti el seguiment de la franja de població en risc d’abandonament, així com la creació de xarxes interprofessionals. Un espai de trobada i intercanvi en el qual els diferents professionals vinculats a l’orientació juvenil puguin coordinar les seves tasques i objectius. El programa s’acompanya, també, d’un cicle de 10 seminaris on Alejandro Montes, professor de sociologia de la UAB, analitzarà els perfils dels joves en risc d’abandonament escolar prematur i n’adreçarà les dinàmiques associades.
És evident que la major part del jovent no s’apropa a les oficines de joventut, ja sigui perquè se senten desorientats i els fa certa vergonya o perquè no saben que són un recurs que tenen a l’abast. També és innegable que el sistema laboral es guia per dinàmiques que compliquen la consecució d’estabilitat financera i, per consegüent, fomenten l’ansietat i el desassossec. Aquesta intranquil·litat és prevalent entre la població més jove, que l’any 2020, a la província de Barcelona, va acusar un atur del 38,1%. Si l’accés a una feina digna i estable és complicat per si mateix, l’abandonament escolar prematur tan sols contribueix a augmentar la precarietat, present i futura, dels joves. Una incertesa laboral (i vital) que el projecte pilot, que s’inicia aquesta mateixa tardor, espera mitigar a mitjà-llarg termini.
