Una de les coses que més recordo del meu primer dia a la universitat és sentir-me totalment perduda, però almenys sentir-me acompanyada per gent que se sentia tan perduda com jo. Això no els ha passat als estudiants que han començat un grau els dos últims anys, perquè s’han hagut de sentir perduts mentre estaven sols, a casa, vivint una pandèmia mundial. A poc a poc, el contacte i la proximitat han anat tornant, a la vida i també a les facultats, i la Universitat de Barcelona ha reunit els aprenentatges derivats de la crisi del coronavirus i la possibilitat de tornar a obrir les portes a #UBicat, un programa d’activitats perquè els estudiants de batxillerat descobreixin els futurs que poden tenir a la UB. Encara amb mascareta, em trobo amb la Dra. Marta Ferrer, vicerectora d’Estudiants i Participació, per parlar sobre #UBicat, però també sobre com ha afectat els joves la falta de contacte, les dones científiques i què és important a l’hora de plantejar-se el futur.

Dra. Marta Ferrer
La Dra. Marta Ferrer és Vicerectora d’Estudiants i Participació de la Universitat de Barcelona. Foto: cedida

#UBicat agrupa activitats per als futurs universitaris que ja es feien anteriorment.

És cert que moltes d’aquestes accions ja es feien: les jornades de portes obertes, la participació al Saló de l’ensenyament… Però es va voler agrupar totes aquestes accions sota un mateix programa que donés coherència a totes les activitats. En el context de pandèmia, i aprofitant que les activitats s’havien de virtualitzar, va sorgir la idea de crear #UBicat.

A les xerrades en línia Inspira’t, hi participa un docent del grau, però també un estudiant i un exestudiant.

Com que en el context de la pandèmia no podíem fer les jornades presencials, vam convertir-les en virtuals. Això va permetre que no només hi participés un docent; ens adrecem a adolescents, un docent els queda molt lluny, però tenir un estudiant de divuit o vint anys i un que ja hagi acabat, a més de sentir-los molt més a prop, els pot donar una visió molt més propera de com se sentiran, les seves impressions sobre les assignatures, els poden parlar d’experiències paral·leles al grau pròpiament dit, les associacions, el grup de teatre, el bar! (riu), i els exalumnes també els poden explicar com els ha anat, si han trobat la feina que ells esperaven, de què els ha servit, si han decidit continuar estudiant, fer un doctorat…

Sortides que, segurament, quan van entrar a la facultat no sabien ni que existien.

Això passa molt sovint, a mi em va passar. Quan comences un grau, moltes vegades en coneixes les sortides professionals més clàssiques, directes, o les més freqüents.

En el seu cas, psicologia.

Que normalment associem a la psicologia clínica, amb la teràpia, però els psicòlegs són a tot arreu: a l’empresa, l’educació, l’esport, al màrqueting… hi ha moltes sortides professionals que possiblement no has ni pensat, i tenir algú que comparteixi la seva experiència és positiu. El que ens interessa de les xerrades Inspira’t no és tant donar una informació com explicar una vivència.

Vitalment, l’etapa universitària marca molt, sobretot per aquesta part vivencial, més que l’acadèmica.

I més ara. La pandèmia ha afectat del tot aquesta experiència. En una trobada recent amb estudiants, una noia em deia que havia començat la universitat online i que això s’havia allargat fins a la meitat del segon curs. Que el que troba a faltar és la relació amb els companys. I em sap molt de greu, perquè sent sincers, una gran part de la universitat és el que fas al bar (riu). Sortir de la classe, prendre alguna cosa, fer plans… una vida que ja fa temps que costa més, en general.

Sí?

Potser és la meva percepció, però jo crec que sí, que abans de la pandèmia ja passava.

I si ja hi havia un procés lent de desconnexió, amb la pandèmia s’ha accelerat.

És que no s’han vist! La noia de qui et parlava abans és a tercer i fins a aquest curs no ha vist els seus companys i companyes. Ja s’anirà recuperant aquest teixit, fer aquestes amistats, però costarà perquè hem perdut l’hàbit. La seva és una edat molt diferent de la nostra, la dels adults. No vol dir que aquesta distància no ens afecti, però nosaltres tenim la vida feta.

En general, és difícil que perdem la base que ja tenim.

Que nosaltres passem dos anys mig confinats, sense poder sortir amb els amics, mira. Hem sortit vint anys abans i sortirem vint anys després, els amics ja els tenim fets. Però en aquestes edats és quan es fan les colles, és quan es comença a teixir la xarxa social, i això els joves ho han vist truncat. Crec que hem de cuidar-los especialment, als nanos que ens estan arribant ara. Hem d’esforçar-nos perquè ho puguin recuperar. Estem veient, i no em refereixo ni a la UB ni al nostre equip, sinó a la societat en general, que aquesta pèrdua del contacte social està fent molt de mal al jovent. És una edat en què necessites molt els altres, els teus iguals.

Sortir de casa i teixir noves relacions fora de la família.

I ho han tingut molt difícil, i les conseqüències emocionals i psicològiques s’estan veient. Són nois i noies que ho estan passant realment malament i s’estan sentint molt sols. És igual que a casa tinguin una família meravellosa, perquè a la seva edat amb això no n’hi ha prou. Per això és important que el nou curs sigui plenament presencial, també per tot el que se surt dels aspectes acadèmics: com que sovint acabes en el mateix entorn laboral, les amistats i coneixences que fas a la universitat també seran futurs companys de feina, o amb qui muntaràs un projecte. Són la teva primera xarxa de contactes.

Sobre relació directa, com es planteja l’activitat Pregunta’m?

És un xat amb estudiants, més pràctic, més concret. Així com Inspira’t recull la part motivacional i vivencial, Pregunta’m està pensat per atendre qüestions concretes: quantes assignatures o crèdits s’han de fer, notes de tall habituals, si hi ha màster professionalitzador… Es farà després del Saló de l’ensenyament per poder resoldre els dubtes que hagin sorgit després de les altres activitats d’#UBicat, per acabar de perfilar.

La UB també s’apropa als estudiants quan encara són a l’institut.

I, precisament, en diem La UB s’apropa. El professorat que hi participa són persones properes a la divulgació, els agrada ser aquest primer contacte, motivar els estudiants i transmetre passió per la universitat i l’acadèmia.

Una altra cosa que també relaciona la Universitat amb els instituts és el programa de tutorització de treballs de recerca.

I hi participen totes setze facultats. Tenim treballs de recerca des de belles arts fins a química, psicologia, filologia… És una experiència molt maca perquè posa en contacte estudiants de batxillerat amb professorat universitari, que els dona un cop de mà amb l’àrea d’investigació i tot el que els pugui fer falta. Sí que és veritat que hi ha disciplines que tenen més participants que altres. Amb la covid han sortit molts treballs relacionats amb la psicologia, per exemple.

Setze facultats, setanta-tres graus… La virtualitat ha facilitat molt la informació.

Que les jornades de portes obertes puguin tornar a ser presencials és un valor. Poder anar als laboratoris quan n’hi ha, veure les aules, tenir un contacte directe amb el professorat que en forma part i compartir-ho amb futurs companys és molt important. Però també és veritat que les places són limitades, i ens va semblar que valia la pena aprofitar tot el que hem après durant la pandèmia, que ha sigut una època molt difícil, però també ens ha obligat a espavilar-nos i a ser capaços d’organitzar les jornades virtualment. Volem aprofitar aquest aprenentatge per poder arribar a més gent.

Des de la UB es parla d’un 88,8% d’inserció laboral, és un percentatge molt alt.

Tots sabem que la quantitat de gent jove que no té feina és molt més alta del desitjable, però la gent que té una carrera universitària millora molt les seves possibilitats de trobar-ne, encara que potser no és la que havien pensat o la que volien fer inicialment. Quan a més d’un grau es fa un màster, aquest percentatge encara puja més. Som en un món competitiu on hi ha molta gent amb estudis i cada vegada se’n demanen més.

La pregunta del milió: quines seran les feines del futur?

No és una pregunta fàcil. Els estudiants que ara comencin un grau treballaran en feines que encara no existeixen, hi haurà noves sortides professionals que no hem ni pensat. Penso en tot el que està relacionat amb sostenibilitat i canvi climàtic, robòtica, big data, anàlisi de dades… Generem tanta quantitat d’informació que ens cal gent que sàpiga llegir-la, interpretar-la i saber què fer-ne. Però penso, i això és una opinió molt personal, que és molt important fer una cosa que t’agradi, que es gaudeixi del que s’està aprenent i que es faci una cosa que motivi i inspiri, perquè les sortides professionals van canviant amb el temps i inclús se les pot crear cadascú. En el context del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, vam publicar el testimoni de l’Ariadna Farrés, investigadora de la UB, que va estudiar matemàtiques perquè li agradaven, sense tenir gaire clar què faria ni quines sortides professionals tindria. Ara treballa a la NASA i forma part de la Missió Hypatia I.

A més d’estudiar el que li agradava, pot ser un referent per a les noies que no es decideixen a començar qualsevol de les carreres que encara són percebudes com a masculines.

S’ha de canviar aquesta percepció social, des de tots els àmbits, però a la universitat hem de visibilitzar les dones, fer aflorar referents femenins que tenim en l’àmbit de la ciència perquè les nenes i les noies se sentin identificades. Tots els manuals i la bibliografia estan molt esbiaixats: agafa un llibre d’història de l’art i mira quantes dones artistes, pintores, hi apareixen; a psicologia, pensa en psicòlegs famosos, molt probablement et venen només homes al cap. Passa el mateix en totes les matèries. Des del vicerectorat d’Igualtat i Gènere es treballa per incloure la perspectiva de gènere en els plans docents.

Com es fa?

Poden ser accions tan senzilles, però tan importants, com que a la bibliografia de qualsevol assignatura no hi hagi només manuals escrits per homes. Si vols il·lustrar qualsevol matèria amb un article, o fer referència a un text o document, que n’escullis d’escrits per dones. Que hi hagi un equilibri i es fomenti la presència femenina, perquè n’hi ha.

Si no la fas visible, no serà mai de referència: un peix que es mossega la cua.

També cal donar suport i visibilitat al potencial de les dones investigadores. Des de la UB estem posant esforços perquè es tingui en compte, a l’hora d’avaluar la tasca del personal docent investigador, que a les dones no els penalitzi si, després de tenir un fill, han abaixat el ritme o han passat sis mesos, un any, o el temps que sigui, sense publicar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa