Mestra, m’agradaria que ho sabessis

Els deures d'una escola es converteixen en un pont de confiança amb els alumnes

Educar va més enllà d’ensenyar a sumar i a llegir. Cada alumne, a dins, porta tot un món per descobrir i per entendre. Per apropar-se a la realitat de cadascú, Kyle Schwartz, una mestra de primària d’una escola pública de Denver, als Estats Units, s’ha inventat uns deures senzills, però necessaris. El que els infants s’enduen a casa és una frase igual per a tots: “M’agradaria que la meva mestra sabés…”. L’encant és que cada alumne la continua d’una forma diferent, segons allò que necessita explicar. En un tros de llibreta gosen obrir-se, i de pas veuen que algú de confiança ho llegirà.  

1. “M’agradaria que la meva mestra sabés que no tinc amics que juguin amb mi.”


2. “M’agradaria que la meva mestra sabés que a vegades no tinc la llibreta de lectura signada perquè la meva mare no passa gaire temps amb mi.”


3. “M’agradaria que la meva mestra sabés que no tinc llapis a casa per fer els deures.”


4. “M’agradaria que la meva mestra sabés com enyoro el meu pare, perquè va ser deportat a Mèxic quan jo tenia 3 anys i fa sis anys que no el veig.” 


5. “M’agradaria que la meva mestra sabés vietnamita perquè llavors sabria paraules i cançons que oblido.”


Aquesta iniciativa es va donar a conèixer a través de les xarxes socials i mestres de tot el món l’han aplicada a les respectives aules. Les inquietuds dels nens es comparteixen amb el hashtag #Iwishmyteacherknew (els exemples del 7 al 14 els hem traduït com “la meva mestra” però potser en algun cas hi posa “el meu mestre”): 

6. “M’agradaria que la senyora King sabés que estic preocupat perquè la meva mare està emmalaltint molt i va estar a l’hospital la nit passada.”


7. “M’agradaria que la meva mestra sabés que m’estresso molt pels exàmens, pels treballs i sento que he de viure complint les expectatives dels meus pares. L’expectativa és molt alta perquè el meu germà és extremadament espavilat i intel·ligent.”


8. “M’agradaria que la meva mestra sabés com em sento amb la segregació. M’agradaria que la meva mestra sabés com enyoro els antics amics. M’agradaria que la meva mestra sabés com t’aprecio.”


9. “M’agradaria que la meva mestra sabés que hi ha una raó per la qual estic tan callat a classe.”


10. “M’agradaria que la meva mestra sabés que els meus pares s’estan divorciant i quan no vinc és perquè no em puc convèncer de sortir del llit.”



11. M’agradaria que la meva mestra sabés que posa massa deures de matemàtiques!


12. “M’agradaria que la meva mestra sabés que he estat assetjat a l’autobús i això m’ha fet sentir-me trist.”


13. “M’agradaria que la meva mestra sabés que, encara que somric cada dia i semblo el nen més feliç del món, realment tinc un profund patiment.”


14. “M’agradaria que la meva mestra sabés que la meva dent belluga perquè caurà d’aquí a dos dies.”

Comentaris

    Montse G. Juny 15, 2016 9:18 pm
    Una idea molt i molt engrescadora...m'encanta!
    Angélica Juny 15, 2016 10:38 pm
    Genial ens veiem feflexsts de petits i de grans molts. Quina gran idra. Això a més escoles sis plau
    mariarosagurrera Juny 15, 2016 10:39 pm
    Una idea fantastica una mestra com la majoria fantastica
    m carme Juny 15, 2016 11:53 pm
    amb tots els dessitjos dels alumnes es pot fer un ensenyament a la carta o millor dit a la mida on cada un podra obtindre l'ajuda que necessita pel seu creixement personal
    Jeanne Juny 16, 2016 12:01 am
    Hi ha molts ensenyants bons i amb ganes d'ajudar
    Anna garcia Juny 16, 2016 12:06 am
    Penso en la meva infantesa i penso que es fantastic
    Montserrat Ferrer Mas Juny 16, 2016 12:33 am
    Si escoltèssim més als nens podriem constatar que són autèntics. En aquest cas es veu claramenta que quan no tenen por escriuen el que realment senten. Pares,avis i aducadors hem d'estar sempre amatens per intuir el que desitgen dir i que no shi atreveixen . Si ho fem així quan sofriment els estalviariem. Gràcies mestra pel teu bon fer, moltes gràcies!!!!
    CristinaB Juny 16, 2016 6:49 am
    Una gran idea!!! Molt engrescador per aplicar a les aules!!!
    Anònim Juny 16, 2016 7:38 am
    Hauríem d'escoltar més!!!
    Anònim Juny 16, 2016 9:37 am
    El meu fill que es molt sensible quan està trist a casa ho expressa en un dibuix o escrivint el que sent ,això és una bona tècnica per a tots . Nens i grans.
    RJ Juny 16, 2016 10:19 am
    Jo hagues agrait molt poguer expresar d'aquesta manera tots els meus neguits. Es molt important per els nens tindra una sortida d'escapament. Ningú no acostuma a preguntarlis.
    Marteta Juny 16, 2016 10:19 am
    és fantástic!
    Anònim Juny 16, 2016 11:41 am
    una bona idea. Exemple de participació amb l'alumnat
    Anònim Juny 16, 2016 11:54 am
    M'ha encantat aquesta idea, com a mestra em fa enveja sana no haver-ho pensat abans. De ben segur ho aplicaré a l'aula.
    Anònim Juny 16, 2016 2:13 pm
    Perdoneu però : collons com som els grans!!! Els tenim al costat cada dia i sela q no els veiem. Un idea genial.
    Anònim Juny 16, 2016 3:43 pm
    Una gran idea!!!! Hauriem d'aprendre ha escoltar més.☺
    Anònim Juny 16, 2016 7:03 pm
    Ostres tu!! Quina bona pensada! Els misstages escrits pels nens són realitats confiades a la mestra! olé teacher!! s'hauria d'aplicar més.
    Anònim Juny 16, 2016 9:04 pm
    Aquesta idea diu molt de què vol dir ser mestra. Sou genials!! La millor professió del món. No defalliu mai!!
    Anònim Juny 16, 2016 10:05 pm
    Em recorda a un projecte k feiem a una escola con treballaba, suposo k ho fan encara, que es diu escolta'm i era ni més ni menys que dedicar un espai i un temps per escoltar als alumnes en petit grup de 2/3 i si calia 1 només. La mestra/e si calia podia dinamitzar converses sino només escoltar i contestar si preguntaven. Després tenia una llibreta d'anotacions i seguiment ( de camp) i es feien reunions de cicle per possar en comú el que treiem de les sessions i que aportaven a la dinàmica d'aula. I sabeu en general des de p-3 a 6e estàvem d'acord en què qui havia passat per les sessions tenia molta més confiança amb la mestra/e i estava més tranquil/a i relaxat/da a l'aula.
    Pere Mateu Juny 17, 2016 1:02 pm
    I desprès, què? Com actua la mestra en saber aquestes coses? Què ha de/pot/deu fer?
    Lota March Juny 21, 2016 9:36 am
    Aquest exercici tan simple és una estrategia fabulosa d'atenció a la diversitat: sabent la veritable preocupació de cada nen, pots dirigir amb més efectivitat les teves classes. Encara que això sembla aplicat a Primària, em sembla que pot ser molt útil també a Secundària. Darrere de cada mirada, hi ha tot un món...
    Anònim Octubre 26, 2016 7:56 pm
    Quina manera tan senzilla i intel.ligent de conèixer als seus alumnes ! Enhorabona
    Anònim Octubre 26, 2016 8:42 pm
    Com m'agradaria que això s'implantés!!!
    Anònim Octubre 27, 2016 9:30 am
    Quin fet tan senzill per conèixer als alumnes.

Nou comentari