“Davant la situació dels comentaris que s’han fet sobre l’escola catalana, vam pensar que des de Rosa Sensat més que donar una posició A o B era important parlar-ne. Veure com ho estem vivint des de les escoles. Enfocar-ho sempre en positiu per valorar què en podem treure i quina ha de ser la nostra l’actitud i compromís.”
Mestres d’infantil, primària i secundària, pedagogs i estudiants de magisteri han estat els protagonistes del debat de l’Associació de Mestres Rosa Sensat Adoctrinament o pensament crític?, moderat per Jaume Funes. En recollim 14 idees.
Foto: woodleywonderworks
1. El debat és sobre adoctrinar o sobre mestres adoctrinats que per sort no adoctrinen? El mestre que adoctrina és el que no pensa. Estem obligats a pensar com eduquem en temps complexes en què hi ha una mica de tot, en què la realitat que els nois i noies veuen sovint demana a l’adult alguna llum per interpretar-la.
2. Qui és el mestre que no és adoctrinador? El que s’implica amb la vida dels seus alumnes. I per tant, vol influir. L’essència de tot mestre és haver esdevingut una pedra singular a la vida d’un alumne. Sense això no tindria sentit educar. Ai, d’algú que intenti ser un personatge neutre, perquè això vol dir que no influirà gens a la vida dels seus alumnes. Els mestres són persones que estimulen el dubte i la pregunta. Són persones solidàries amb la diversitat.
3. Un mestre és adoctrinador si no transmet als alumnes que val la pena canviar la realitat. El mestre revolucionari és el que estimula l’anàlisi del que passa i ajuda a fer veure que podria ser d’una altra manera. El pensament crític és el que no explica que el món és sí o no, sinó el que dona més importància a la forma com es construeix.
5. L’escola és una àgora on es debat tot. El mestre el que ha de fer és acompanyar aquest debat, i crear dubtes. A vegades el dubte es crea només preguntant: “Vols dir que això és sempre així?”
6. És impossible saber què és veritat. Per tant, d’entrada, la màxima que ha de tenir un alumne és “que no te’n fiïs mai del que digui algú”.
7. Tot el que passa a la vida i al món ha d’estar dins de l’escola. Sigui el referèndum de l’1 d’octubre, els atemptats o el que sigui.
8. El que realment té valor no és el que diem, sinó el que fem. Els valors no s’inculquen, es mostren. Puc estar molt a favor de la no-violència i fer-ne un discurs, i tenir actituds molt violentes a classe. El que és indiscutible és que el mestre ha de permetre que a l’escola es faci el debat sobre allò que els nens viuen. El problema és quan els nens intenten que allò que dius ho redueixis a una política de bons i dolents.
9. Tothom és bo una estona i dolent una altra. Aquesta realitat no és estable. Pots tenir un alumne que té un pare policia d’un color o d’un altre. No hi podem renunciar: pots dir el que vulguis però sempre has d’escoltar els arguments i les raons amb què l’altre es justifica. Educar és ajudar a veure que el món no està dividit entre bons i dolents.
10. Un mestre que no tingui clar que ha de ser acollidor s’ha de dedicar a una altra cosa.
11. Els nens han de poder parlar a l’escola d’aquells temes que a vegades se’ls nega a l’àmbit familiar. La responsabilitat dels mestres és facilitar que nens i nens que pensen diferent i viuen en realitats diferents puguin conviure i entendre’s.
12. Respectar no és només que tothom digui el que vulgui dir, sinó que també puguin argumentar per què ho diuen. Com que a l’escola els alumnes estan construint el seu criteri, se’ls ha de saber acompanyar en aquest procés.
13. El que és preocupant són els mestres que estan convençuts que no val la pena dubtar. O per exemple, els mestres de matemàtiques que no llegeixen literatura.
14. Caldria pensar com garantim la convivència entre nois i noies que necessàriament han de pensar diferent, perquè aquesta és l’essència de l’ésser humà.
2
0
