Foto: World Bank Photo Collection


Això no és problema meu. Mira, jo ja he fet el que podia. Són les cinc, surto per la porta del darrere i adéu. Vés amb compte que aquesta nena és una mentidera. Amb aquest nen no hi ha res a fer, ja ho veia a P3. I els seus pares, ui, encara com ha sortit així. A la Mireia li poso un notable, perquè, encara que estigui una mica fluixa, és de notables. En Pau juga sol perquè li agrada jugar sol. El Joan suspèn perquè no hi ha manera que porti els deures fets. I mira que ha estat tota la setmana sense pati. I has vist quina lletrota fa?

Diria que els bons mestres són els que fan l’exercici de concretar. Que en comptes de repartir i repetir etiquetes i temaris es dediquen a educar, entenent que educar és acompanyar, vetllar, apropar la vida a la vida. Que no classifiquen en sacs, sinó que acullen el matís. I per molt fràgil i delicat que sigui el cuiden i l’estimen i se’l fan una mica seu. Perquè fer-te teu el dolor dels altres és una forma de curar-lo. Mestres que, en lloc d’empetitir, donen l’oportunitat de ser, de créixer. La confiança. Que regalen una mirada nova, cada dia al matí, a les motxilles que entren a classe. Que lluny de limitar-se a sentenciar que la hac està torta intenten llegir per què avui agafa el llapis mig ensopit. I a qüestionar-se si la fitxa que va manar que fessin a casa realment valia la pena que la fessin. I si tothom tenia algú que l’ajudés a fer-la. Mestres que abans de parlar, escolten. I tornen a escoltar. I escolten de veritat: amb els ulls. Amb la mà. Amb la fidelitat d’una porta que, passi el que passi, sempre és oberta.

A punt per rebre el món que la Mireia, el Pau i el Joan porten a dins. Sabent que tant el poden trencar com arreglar. I fins i tot, i fins quan calgui, compartir.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Andreu M. a gener 17, 2017 | 08:00
    Andreu M. gener 17, 2017 | 08:00
    Tant de bò sapiguéssim valorar el que du cada. infant a la seva mtxilla. Una Paraula agradable és motivadora,. Gràcies.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 03, 2017 | 18:36
    Anònim març 03, 2017 | 18:36
    Obrir els ulls i poder aportar en positiu, els nens pateixen i no posar barreres.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix