Fa pocs dies, vaig explicar a la mare per què són importants les cures, per què amb la meva xarxa parlo sovint de vincles afectius i per què ens és tan necessari, últimament, tractar les emocions i com ens vinculem. Vaig parlar-li de lligams amb nosaltres mateixos, però també amb el món o amb les persones amb qui compartim la vida, amb els companys de feina. En definitiva, de com ens relacionem amb el món que habitem. Va dir-me que “quines modernitats”, i jo que no, “que no són modernitats mama”, que cal pensar on anem i com hi anem i com vivim i convivim.
Vaig fer-li veure que ella, precisament, ha estat l’encarregada de les cures a la família, un paper que, històricament, han hagut de carregar les dones i que ara, gràcies a la visibilització de l’economia de les cures, es fa evident. Aquesta nova sensibilitat acompanya un canvi de perspectiva que és lleuger, però avança constant: la convicció que cal cuidar-nos i cuidar el nostre entorn per decidir de manera col·lectiva com serà el nostre futur en comú i en quina mena de món volem projectar aquest futur.
Com més es mercantilitza la nostra experiència del dia a dia, més necessari es fa frenar i mirar quin és l’impacte de la nostra manera de viure en el planeta i en les espècies amb qui cohabitem, amb qui friccionem mentre vivim i, per poc que ens agradi, que sostenen, també, el nostre mode de vida i el planeta que coneixem. L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura afirma que els sistemes alimentaris i les dietes actuals no són sostenibles. L’alimentació humana és responsable del 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle: utilitza el 48% dels recursos naturals del planeta i el 70% de l’aigua dolça, a més de contribuir a la desforestació i la pèrdua de biodiversitat. A més, mentre els recursos naturals s’esgoten i les associacions de barri proliferen per tal d’alimentar famílies que no es poden permetre els preus abusius dels supermercats, un de cada tres aliments acaba a la paperera.
Un aliment és molt més que allò que veiem al plat: es tracta de l’última baula d’una cadena d’accions que tenen repercussions ambientals i socials. Per donar resposta a aquestes noves inquietuds, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya presenta el màster en Alimentació i Sostenibilitat, una proposta innovadora en el sistema universitària estatal, que formarà professionals capaços de desenvolupar estratègies alimentàries que siguin saludables i sostenibles.
L’alimentació és sostenible quan la seva producció respecta l’entorn i contribueix al benestar social, és a dir, quan cuida, alhora, la nostra salut i la del planeta. I és que el menjar sostenible sosté les vides i la qualitat de vida dels qui el conreen i el treballen, afavorint l’economia local i respectant els drets dels productors. És per aquest motiu que les assignatures del màster cobreixen tota la cadena alimentària, la producció, elaboració, distribució i consum, amb matèries que van des de polítiques alimentàries, passant per dret a l’alimentació o estratègies sostenibles d’educació alimentària així com restauració col·lectiva i sostenibilitat.
Malgrat que existeixen préstecs i ajuts que fomenten el conreu sostenible, falten persones formades per fer-ne la gestió i seguiment i, sobretot, per fomentar i implementar una dieta responsable. En aquest sentit, la UVic-UCC afavoreix l’accés al màster, que podrà fer-se en modalitat en línia o semipresencial, i la posterior incorporació al món laboral a través de convenis de pràctiques que poden proposar, si ho volen, els mateixos alumnes.
Aquests canvis dietètics no tan sols reintroduirien al procés de producció alimentari una certa artesania, proximitat i humanitat, sinó que poden estalviar-nos una crisi de recursos a mitjà termini. Si la població mundial manté el seu ritme actual de creixement, l’any 2055 caldran quasi tres planetes per alimentar-la. Com deia Gould, un biòleg americà, sembla que per un gloriós accident evolutiu anomenat intel·ligència ens hem convertit en els guardians de la vida a la Terra. No vàrem demanar aquest paper, però no el podem eludir. I potser no està fet per a nosaltres, però aquí estem.
Podeu trobar tota la informació del màster, que començarà l’octubre del 2022 i acabarà el juny del 2023, aquí.
