«Una generació que vivia per treballar té ara l’oportunitat de fer classe per plaer intel·lectual»

La Universitat de l'Experiència de la UB torna amb 14 programes presencials per a majors de 55 anys

Ben aviat s’obrirà la matrícula dels cursos de la Universitat de l’Experiència 2021-2022 a la Universitat de Barcelona, que enguany recuperen la docència presencial. Els cursos s’acompanyen d’activitats complementàries com sortides de camp, tallers d’escriptura creativa, visites, cant coral o cursos de benestar emocional. A més, es posen a disposició dels alumnes els serveis i recursos de la institució, des d’escola d’idiomes, passant per instal·lacions esportives i fins a arribar a l’àmplia xarxa de biblioteques de la Universitat de Barcelona. Els únics requisits són tenir més de cinquanta-cinc anys i ganes d’aprendre.

És estrany en aquests dies trobar persones a qui els brillin els ulls. Tot s’ha enterbolit i ha quedat intervingut per pantalles i qualsevol bri d’entusiasme sembla una forma de resistència resignada. El professor Carles Buenacasa, coordinador del curs Història, Societat i Territori, un dels més sol·licitats del programa, és Doctor en Geografia i Història (Història Antiga) i cap d’estudis i docent del Grau d’Història. Amb ell compartim avui impressions sobre aquests cursos i m’explica que fins i tot la passió per ensenyar i les ganes de compartir allò que l’apassiona han quedat mitigades per la falta d’espais d’intercanvi. Confessa, però, que la Universitat de l’Experiència és una de les cares més agraïdes i càlides de la seva tasca docent. Mentre xerrem tinc la impressió que li noto una brillantor a la mirada.

El professor Carles Buenacasa. Foto: cedida.
El professor Carles Buenacasa. Foto: cedida


Quin és el perfil de les persones que participen d’aquesta obertura del món acadèmic i dels cursos de la Universitat de l’Experiència?

Abans els estudis universitaris es concebien des d’una perspectiva molt més elitista i molta gent es llaurava una bona vida sense passar per la universitat. A la Universitat de l’Experiència hi arriba un públic que, o bé no té estudis perquè no ha tingut temps, o bé no hi ha tingut accés perquè ha viscut una postguerra molt dura i es va posar a treballar molt jove. Ara que les seves vides estan més assentades decideixen venir a la universitat, bé a fer un grau o a fer cursos a la Universitat de l’Experiència. No pretenen exercir com a historiadors, tan sols busquen afegir a la seva experiència prèvia, acadèmica o vital, un vernís cultural. Els perfils d’aquestes persones són plurals: ens trobem amb persones sense estudis, d’altres tenen perfils universitaris més tècnics, i ara opten per les humanitats, o persones que han fet carrera en l’administració pública i gent amb interès per qüestions més humanistes.

Et sembla que la Universitat de l’Experiència pot ser una alternativa per a qui li fa cert vertigen matricular-se en un grau?

En general, sí. Molts no s’atreveixen a començar el grau perquè creuen que ja no tenen prou facultats o memòria per afrontar uns estudis universitaris i posar-se a estudiar i fer treballs. Les classes de la Universitat de l’Experiència es fan dins la facultat, en espais que comparteixen amb els estudiants de grau. Abans de la pandèmia, fins i tot hi havia l’opció de fer optatives del grau, per tal que participessin de l’experiència d’assistir a les classes de grau. A diferència d’altres programes d’adults, no encapsulem els sèniors, com els anomenem, en un món fet a mida per a ells sinó que els posem en ple contacte amb l’espai universitari i, alhora, els acostem a altres persones amb qui comparteixen edat i interessos.

La Universitat de l’Experiència és una oportunitat per tots aquells que volen gaudir del fet d’aprendre. Arriba una edat en què els plaers poden arribar dels llocs més inesperats: una generació a qui es va inculcar la idea que es vivia per treballar, té ara l’oportunitat de fer classe tan sols per plaer intel·lectual. No els reportarà res més que gaudir del fet d’aprendre sense la pressió de treure’n rèdit.

El curs d’Història, Societat i Territori que imparteixes cada any esgota les seves places. Per què creus que té tant èxit?

En la nostra societat, els sèniors no tenen tan clar que la ciència doni solució i resposta a tot, i mostren major sensibilitat vers les qüestions humanístiques. A més, les humanitats sempre semblen més assequibles encara que no es tingui cap formació prèvia. La Història és una disciplina molt oberta i permeable, limita i dialoga amb molts altres camps i ensenyaments, i esdevé una eina per entendre el món on vivim. I, per descomptat, l’èxit del programa d’Història, Societat i Territori també s’explica pel professorat que tenim! Escollim amb molta cura amb qui volem fer els programes. Personalment, estic molt content del professorat amb el qual treballo: professionals de qualitat que, sovint, fan més hores de les que tocaria. Però fer hores de més és un gust tan gran quan treballes amb un públic tan summament agraït, que no sap greu, ben al contrari, de vegades et fa la sensació que fas massa poc.

Suposo que a classe es generen vincles, però també sorgeixen debats. És així?

Oi tant! Els alumnes de grau tenen menys clar com funciona el món, perquè són molt joves, encara. Els seus debats, de vegades, denoten certa immaduresa. En el cas dels adults passa just el contrari! Tenen claríssimes les seves idees i com creuen que funciona el món. Si bé és cert que les dades històriques són les que són, sempre hi ha un punt d’interpretació. Aquí és on entra en joc la mediació, el relat i la narració i fer-los entendre que una altra persona, sempre que tingui bons arguments, pot tenir una perspectiva diferent de la seva. El professorat ha de saber conduir el debat i veure quina és la potencialitat de cada raonament, abandonar els radicalismes per trobar el matís, els punts en comú dels discursos i les possibilitats de cada intervenció.

Per sort ets professor d’Història Antiga, que sempre genera menys controvèrsia que altres èpoques més recents, com la Contemporània.

I així i tot, m’hi he trobat! Una vegada vaig projectar unes imatges sobre l’evolució de l’art grec, i eren totes estàtues masculines. Una persona va aixecar la mà i em va preguntar per què no n’havia posat d’escultures femenines. La veritat és que mai no m’havia plantejat el perquè de la meva tria; suposo que és el que vaig aprendre, el que em varen ensenyar. A la següent classe ja tenia les dues versions: una estàtua grega masculina i una altra de femenina per a cadascun dels períodes artístics de l’antiga Grècia.

Aquest és un exemple molt senzill de com l’espai de diàleg que obra la Universitat de l’Experiència pot resultar molt enriquidor, també, pels docents. En un grau, els alumnes no sempre gosen qüestionar-te perquè, al final, tu ets qui avalua i això implica certa jerarquia. Amb els sèniors, en canvi, no hi ha cap mena de pressió perquè no hi ha cap sistema d’avaluació i, per tant, es difuminen les jerarquies dins l’aula. Tot és més distès: ens tracten de tu a tu, ens qüestionen i pregunten moltíssim perquè són persones amb molta curiositat.

Una anècdota divertida?

Al llarg dels anys, s’han generat moltes situacions gracioses i hem rigut moltíssim de moltes coses. Recordo amb especial tendresa les sortides que hem fet. Un any vàrem anar a Tarragona, per fer la cloenda del curs. Em varen regalar una samarreta amb un text en llatí enmig del pit que tenia una falta d’ortografia una mica evident. La qüestió és que no els vaig mentir quan els vaig dir que m’agradava moltíssim, amb la falta i tot. És un record preciós d’aquell dia i d’aquella promoció. I també em fa molta gràcia que no volen marxar mai! Els oferim dos anys de programa i un any d’ampliació, i encara ens demanen més i més cursos. Però no m’estranya, perquè totes les edicions han estat, d’una manera o l’altra, memorables, tant per a ells i elles, que fan germanor i amistat, com pel professorat. Es fan uns grups molt macos i la fi del programa amenaça la seva continuïtat.

Un curs que t’agradaria impartir?

La veritat és que, amb l’entrada d’en David Viñas com a director del programa de l’Experiència s’ha ampliat l’oferta de cursos d’humanitats, que era una mica curta. Un curs amb el qual, personalment, gaudiria moltíssim seria un d’Història de les Religions. Últimament, segons com t’ho miris, de tot en fem una religió: la cultura de l’esport, l’apassionament pel futbol…




Surto de la Facultat de Geografia i Història pensant que hi ha coses que segueixen brillant i resistint, com les ganes d’aprendre o de trobar-nos amb amics per compartir dades frikis sobre allò que ens interessa i apassiona. I és ben igual quina edat tinguem.



Podeu consultar tots els cursos disponibles de la Universitat de l’experiència en aquest enllaç.

Nou comentari

Ajudeu-me
A canviar per roses les espines
One
Més entrades...