Dividida en vuit àmbits amb títols de cançons –Jo hi soc si tu vols ser-hi, Amor particular, Alè, L’estaca, El Cafè Antic, Viatge a Ítaca, Rar i Com dibuix fet al vent–, la mostra commemora els 50 anys que fa que Llach va començar a cantar, emprant un total de 34 referències oficials: vint-i-cinc àlbums d’estudi, sis directes, tres bandes sonores i algunes cançons inèdites que no formen part de la seva discografia oficial, una col·lecció que representa una part important del patrimoni de la Nova Cançó i que convida a ser reescoltada.
Foto: Jordi Play
Amor particular
Centenars de milers d’espectadors han assistit als centenars de recitals de Llach al llarg de cinc dècades, I ho han fet sabent-se protagonistes de la història. La majoria dels qui van ser a concerts com a l’Olympia de París el 1973, al Palau dels Esports de Barcelona el gener de 1976 o al Camp del Barça el 1985, entre altres, eren ben conscients que no assistien només a un espectacle estrictament musical sinó que una gran dimensió social i política impregnava l’esdeveniment.
A la sala també hi ha cinc pirulins publicitaris que simbolitzen les diferents dècades d’activitat artística del cantant i el darrer es dedicarà al públic dels concerts internacionals. A més, a través de dues pantalles es projecten els directes emblemàtics de cada dècada i entrevistes realitzades al públic com a protagonista.
L’espai central de l’exposició és un far. Hi sona una banda sonora de deu minuts de durada que conté fragments de les cançons més populars del cantautor de Verges. És un resum d’una trajectòria de 50 anys de composicions que prenen una dimensió física, ja que es defineixen amb objectes que s’il·luminen a mesura que van sonant. El recorregut s’acaba amb Laura, homenatge a l’amistat amb la guitarrista desapareguda recentment.
Foto: Jordi Play
L’estaca
Les converses de Llach amb l’avi d’un dels amics del poble van ser la inspiració per a L’estaca, una de les primeres cançons de l’artista i la peça més emblemàtica de la seva carrera. La mostra ha reproduït un portal com el de la cançó amb una fotografia, a mida natural, de l’avi Siset.
A través d’una metàfora, la cançó diu que tothom és necessari per poder tombar l’estaca. La idea ha estat ben compresa tant a Catalunya com a la resta del món. Allà on hi ha un poble oprimit es canta L’estaca. Per això, s’han seleccionat trenta versions de la cançó per explicar-ne el viatge universal i les múltiples adaptacions a tot tipus d’estils i idiomes.
El poeta Miquel Martí i Pol també és una peça cabdal en la vida artística de Lluís Llach. Junts van crear obres com Un pont de mar blava, Germanies o Món-Porrera i van conviure a Roda de Ter, Parlavà i Porrera. En aquest poblet del Priorat, hi ha el Cafè Antic, que l’exposició ha reproduït amb fotografies emmarcades dels poetes i dels poemes interpretats a les parets.
Foto: Jordi Play
Viatge a Ítaca
Kavafis va dir que el viatge és més important que el destí, i Llach va seguir el consell al peu de la lletra. Per aquest motiu, una part de l’espai de la mostra recrea un viatge particular d’homenatge a aquelles persones que han ajudat Lluís Llach en la construcció de la seva dimensió social i política.
Alhora, a Llach el defineix la curiositat i també l’inconformisme, per no quedar encallat en un territori de confort i ser capaç d’endinsar-se en territoris desconeguts. A la mostra també es pot comprovar el creixement d’aquesta dimensió artística molt més enllà del món de la cançó d’autor, degut que Llach és, també, compositor d’espectacles de teatre i dansa, de pel·lícules, cantant líric, director de la passió de Verges, escriptor, polític i vinyater.
Foto: Jordi Play
Lluís Llach en 3D
Un dels principals atractius de l’exposició és la presència de Lluís Llach mitjançant una experiència de realitat immersiva que produeix el mateix efecte de veure’l en persona. Tot i la curta durada de l’experiència, la complexitat tècnica que comporta la tecnologia 3D ha fet que hagin estat necessàries moltes setmanes de treball per aconseguir un efecte totalment realista: el músic estarà assegut tocant al piano la seva cançó Com un arbre nu i, un cop acabada la cançó, s’aixecarà a saludar els visitants.
Es tracta d’una experiència de tecnologia puntera a Europa, que s’ha desenvolupat en poques ocasions i que, per primer cop, s’aplica a un artista català. La tecnologia ha estat desenvolupada per l’empresa catalana Labsid, que ha dut a terme aquest projecte de manera totalment desinteressada. Fins ara només s’havia desenvolupat per recrear les imatges de Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.
L’exposició va ser inaugurada el 12 de desembre per la directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques del Departament de Cultura, Àngels Ponsa; el comissari de l’exposició, Lluís Danés, i el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.
