Catorze recomana les dues properes sessions de cinema de l’Xcèntric, que se celebraran a l’Auditori del CCCB. La primera serà el dijous 9 de març a les 19.00. En col·laboració amb la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, les cineastes Kati Macskássy, DeeDee Halleck i Sarah Vanagt, a través de quatre peces, mostraran el poder que té el cinema per estimular la sensibilitat i la imaginació.
A Nekem az élet teccik nagyon (La vida m’agrada molt), de Kati Macskássy, un grup d’infants romanís d’una zona rural d’Hongria escriuen cartes en un taller de la seva escola. Els textos mostren la seva mirada del món adult: proven de desxifrar què els fa feliços i què els genera dolor. Gràcies a l’aprenentatge de tècniques d’animació, donen vida a les seves històries a través d’il·lustracions plenes de color i moviment.
A través de dibuixos i de testimonis recollits en un taller escolar, Ünnepeink (Les nostres vacances), també de Kati Macskássy, reflexiona sobre les festivitats hongareses, la seva representació i els seus símbols. Els infants que hi participen miren d’explicar què signifiquen les vacances, confonent noms, dates i dades històriques d’aquests dies festius. El resultat és una sèrie de malentesos que provocarà la censura de la pel·lícula a l’Hongria dels anys vuitanta. Children Make Movies, de DeeDee Halleck, documenta dos processos cinematogràfics que la directora va dur a terme amb un grup infantil: l’elaboració d’una peça de cinema sense càmera i la filmació de la seqüència d’una pel·lícula de ficció. I a Divinations, de Sarah Vanagt, criatures de Brussel·les, Atenes i Sarajevo despleguen i enganxen tires de cinta adhesiva transparent als carrers de les ciutats on viuen. Quan les retiren, la ciutat ha deixat la seva empremta: pols, insectes, vidres, papers de caramel… Observant les restes a través d’una llanterna màgica comencen a narrar possibles històries de futur.
La segona sessió serà el diumenge 12 de març a les 18.30, i s’exploraran dues de les experiències pedagògiques més importants del cinema a Amèrica Llatina: el taller per a infants de la investigadora i docent Alicia Vega, filmat per Ignacio Agüero, i el cas paradigmàtic de l’Escuela Documental de Santa Fe a l’Argentina, fundada per Fernando Birri el 1956.
Durant els últims anys de la dictadura de Pinochet, Cien niños esperando un tren (Ignacio Agüero, 1988) mostra el primer apropament al cinema d’un grup d’entre 4 i 12 anys de Lo Hermida, als afores de Santiago de Xile. Des de finals dels anys cinquanta, la metodologia educativa d’Alicia Vega, enfocada als sectors més vulnerables, se centra a proposar una experiència participativa on la mainada acaba potenciant les seves capacitats creatives amb un apropament pràctic al llenguatge cinematogràfic. Amb materials limitats, construeixen dispositius precinematogràfics com el zoòtrop i el taumàtrop, fan una pel·lícula amb fotogrames de paper i visiten per primer cop una sala de cinema. I, per últim, Tire Dié és el resultat d’un procés col·laboratiu i pioner desenvolupat al llarg de quatre anys per un grup d’estudiants de l’Instituto Cinematográfico de la Universidad del Litoral (Santa Fe, Argentia) sota la supervisió del cineasta Fernando Birri. La pel·lícula ens mostra la situació que es viu als marges de Santa Fe, on cada dia hi ha mainada que corre pidolant darrere els trens que travessen la seva ciutat.
