Ells i la taula de ping-pong

14 fotografies que mostren durant cinc anys com es comporta la gent davant d'un mateix objecte

“Un dia d’agost del 2011, em vaig llevar i vaig mirar per la finestra. La meva habitació estava en un vuitè pis. Davant l’edifici hi havia un camp d’atletisme, a l’esquerra, un parc de sorra, una pista per córrer i una taula de ping-pong. Vaig veure una guineu creuant amb calma la sorra. Va aturar-se davant la taula de ping-pong i va aixecar el cap per mirar-la. Després va continuar el seu camí. Des de llavors, vaig esperar que la guineu tornés a aparèixer, però mai ho va fer. Així que, enlloc seu, vaig començar a observar la taula de ping-pong.”

A partir d’aquell moment, el fotògraf Hayahisa Tomiyasu (nascut el 1982 al Japó) va documentar, durant cinc anys i des del seu antic apartament de Leipzig (Alemanya), el comportament espontani de la gent davant la taula.


1. Encara recordo la primera vegada que vaig veure la guineu creuant amb calma el pou de sorra. Es va aturar a la taula de ping-pong i va aixecar el cap per mirar-la.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



2. No tenia un mètode clar, però vaig intentar estar a la meva habitació tant com vaig poder.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



3. Em vaig anar interessant cada vegada més en com es comportava la gent davant la taula.

Foto: Hayahisa Tomiyasu

 


4. I per què la feien servir si no era per jugar a ping-pong.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



5. La repetició i la rutina han estat molt importants en el meu treball.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



6. Quan començo una cosa nova, necessito saber com serà la meva rutina.

Foto: Hayahisa Tomiyasu


 

7. El que veuen els meus ulls no crec que sigui diferent del que veuen els dels altres.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



8. Però el que fa una cosa diferent és la manera amb què la teva memòria pot canviar-ne la perspectiva.

Foto: Hayahisa Tomiyasu

 


9. Vaig passar tot el Nadal i cap d’any a la meva habitació per no passar per alt res del que pogués passar a la taula.

Foto: Hayahisa Tomiyasu


10. La posició de la càmera no era sempre igual. Depenia de qui hi havia a la taula.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



11. De vegades he mogut la càmera una mica a la dreta o a l’esquerra.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



12. De vegades volia cancel·lar cites si apareixia algú que valia la pena fotografiar.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



13. El projecte va començar el 2012 i va acabar el 2016.

Foto: Hayahisa Tomiyasu



14. Encara recordo la primera vegada que vaig veure la guineu. Em va ignorar. Es va aixecar de l’herba, va inclinar el cap a l’esquerra i va avançar cap a l’arbust. Just abans de desaparèixer, es va aturar i va mirar cap al lloc on visc. La punta de la seva cua era blanca i brillant.

Foto: Hayahisa Tomiyasu

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...