Golfes

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Sortegem dues samarretes solidàries entre els que ens escriguin cites literàries amb la paraula «cor»

Vols participar en el sorteig de dues samarretes solidàries? Envia’ns aquí sota, com a comentari dins del web o com a comentari a la pàgina de Facebook, una cita literària (un vers, una estrofa, un poema, una frase d’un conte o d’una novel·la…) que contingui la paraula «cor».

Dos dels participants us endureu una samarreta infantil amb el lema «El cor fort!». Podreu triar-ne la talla: 6-12 mesos, 12-24 mesos, 2-3 anys, 3-4 anys, 4-5 anys, 5-6 anys, 7-8 anys o 9-10 anys.

Pots fer la teva aportació cardíaco-literària fins al 3 de desembre. El dia 4 comunicarem el nom dels guanyadors.

A part de la cita literària, deixa’ns el teu nom i cognoms, tal com apareixen al Facebook, perquè puguem contactar amb tu en cas que siguis un dels afortunats.

* Tots els participants han de ser seguidors de la pàgina de Facebook de Catorze.

* JA TENIM GUANYADORS (GUANYADORES): Tina Casademont i Inês Castel-Branco.

Comentaris

Catorze novembre 26, 2014 | 09:51

«No sents, cor meu, quina pluja més fina?» és un vers del poema «Cançó de pluja» de Josep Maria de Sagarra. El poema sencer fa així: No sents, cor meu, quina pluja més fina ? Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son... Hi ha dues perles a la teranyina, quina conversa la pluja i la font! No sents, cor meu, quina pluja més fina? No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? Canten les gotes damunt la teulada, ploren les gotes damunt del replà... Gotes de pluja, gardènia que es bada... No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? ¿No sents, cor meu, quina pau més divina, amb la música dels núvols desfets? Pluja de nit, delicada veïna, dentetes d'aigua en els vidres quiets... No sents, cor meu, quina pau més divina? ¿No sents, cor meu, que la pena se'n va, dintre aquest plor de la pluja nocturna, i les estrelles somriuen enllà? Enllà somriu un mantell tot espurna... No sents, cor meu, que la pena se'n va? No sents, cor meu, quina pluja més fina? No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? No sents, cor meu, quina pau més divina? No sents, cor meu, que la pena se'n va? No sents, cor meu, quina pluja més fina?

4

0

Respon
Elisabet Palomés novembre 26, 2014 | 11:32

És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, -O la lluna que s'afina En morir carena enllà. Es quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina.

1

0

Respon
Clara Sales Roqueta novembre 26, 2014 | 21:41

Sota el pont camina l'aigua trista, és l'aigua de la pluja de Tots Sants; el cel és malva i rosa i ametista, hi ha un or de fulles pels camins forans. La Seu dreça la pàl.lida harmonia de pedra grisa vers el cel llunyà, i l'Àngel guaita la caputxa pia de Sant Feliu una miqueta enllà. Sota les voltes, la ciutat encesa és estrident de riures i fanals, i cenyida de fosca la Devesa dreça milers de branques immortals. Fa una boira que sembla un vel de fada, sonen el clarinet i el tamborí... I el cor, com una nit molt estrellada espera l'hora d'estimar i llanguir.

1

0

Respon
Alba Muñoz Rosés novembre 27, 2014 | 17:16

Per enfortir el cor, no hi ha millor exercici que ajupir-se per aixecar als que han caigut. Al FB OM Yana (Alba Farah)

0

0

Respon
matinuri desembre 01, 2014 | 10:33

1. si del cor surt, al cor torna 2. a vegades el cor sembla el tou de miocardi 3. polifonia o el cor a una veu .

0

0

Respon
Noèlia Soleres desembre 01, 2014 | 11:48

Com ell; si alguna vegada s'havia enamorat, els seus amors sempre havien estat platònics: un somriure, una mirada afectuosa, una estreta de mà expressiva...això sol li omplia el cor de benestar.

0

0

Respon