La bellesa que des de la moda i la publicitat s’exigeix a les dones és estretíssima, asfixiant i injusta. Per reflexionar sobre el pes d’aquesta realitat el Premi 8 de març – Maria Aurèlia Capmany s’ha centrat en el tema “Desvestint el gènere: estètica i representació cultural”. Recollim 14 reflexions del vídeo que, a través de les intervencions de diverses expertes, ha servit de presentació.
1. El gènere es construeix mitjançant l’estètica que hi ha al voltant de la indumentària, de la presentació social del cos, del pentinat, del maquillatge i de la gestualitat. Tota aquesta manera de fer ve ordenada per les normes socials que es vehiculen a través de la publicitat, la moda, l’escola.
2. La moda ha servit per marcar fronteres entre els gèneres masculí i femení. Això ha fet que s’estableixin una sèrie de prototips i de convencions que són absolutament arbitràries, però que estan molt marcades. Per exemple, des que són ben petits, el blau és per als nens, i el rosa, per a les nenes.
3. Abans de la I Guerra Mundial, el color rosa s’associava al vermell i a una qüestió de força i intensitat; el blau era un color virginal, delicat, més associat a la puresa, que es considerava un aspecte més femení. Fins als anys setanta no s’estableix la dicotomia de colors tal com la coneixem avui.
4. Al segle XVII els homes anaven maquillats, portaven talons i no és fins al segle XIX que renuncien a la moda, adopten un vestir molt més sobri i neutre. I la dona queda regalada a l’adornament, la frivolitat.
5. Els cànons hegemònics i estètics que propaguen publicitat i moda sempre acostumen a ser el de dones primes, joves, blanques, rosses.
6. Això té una finalitat que, primer, representa les classes i les nacionalitats que han estat potències i colònies dominadores i, per altra banda, és un cànon al qual s’hi acobla molt poca gent i que genera el desig d’un consum constant de productes. És part del que la publicitat busca: vendre’ns coses.
7. En els dos sexes la dificultat o impossibilitat per complir els cànons de bellesa s’associa a una baixa autoestima, insatisfacció amb la imatge corporal i depressió.
8. A més a més, aquesta pressió per estar molt prima, en el cas de les dones, es pot associar a una alimentació insuficient, a trastorns de la conducta alimentària, anorèxia i bulímia, i a una utilització cada vegada més freqüent de la cirurgia estètica.
9. Per un costat, desitgem la joventut, tot i que som una societat cada vegada més vella; i per altra banda, som una societat cada vegada més diversa: la dona blanca i jove forma part d’un percentatge baix de la societat.
10. Veure que el que tu ets físicament no està representat en els mitjans o es presenta com una raresa et fa sentir malament.
11. Avui en dia, el cos és un camp de batalla visual, però la resistència no es fa només des de l’esfera personal, sinó també des de la social i col·lectiva, des de l’acadèmica i política. Si tot això no està imbricat, és molt difícil canviar les coses.
12. Una estètica que no deixés fora ningú hauria de buscar que les persones se sentissin bé i sanes.
13. I a més, que no tingués tenir pressions per aquest ideal que, en tants casos, fa que les persones siguin poc felices i, en els pitjors dels casos, les fa emmalaltir.
14. Les estretors ens encotillen a tots. Amb una mirada crítica, tothom hi té molt a guanyar.
