Un anunci al metro diu que com més vivim, més espai necessitem. Que el problema no és que tinguem massa sabates, sinó que tenim poc espai. L’anunciant escombra cap a casa, per descomptat: per llogar trasters, cal convèncer els clients potencials que val la pena acumular trastos.

I no, no té cap sentit col·leccionar parells de sabates si només tenim dos peus, ni embogir amb un Black Friday que hem importat de cop, com si el consumisme desfrenat no fos signe d’una altra època. La crisi fa vuit anys llargs que dura i de cinturons per estrènyer en queden ben pocs.

Ara bé, em costa renegar dels objectes. Potser perquè em van educar en una austeritat obligada, aprecio molt les coses. Algunes coses me les estimo més del que podria arribar a estimar mai algunes persones. I em fa il·lusió que em facin regals materials, coses que es poden tocar. Un any, pel meu aniversari, em van regalar un massatge i el val em va caducar sense haver-lo fet servir.

Llegeixo Caro Michele, de Natalia Ginzburg. En una carta a un fill que ha marxat lluny, una mare parla d’una estufa: “Recordava el dia que te la vaig anar a comprar i per això li tenia tant afecte. A tu et semblarà una idiotesa que algú pugui tenir afecte a una estufa”.

Ahir, quan la Bel va escriure al Facebook que havia perdut una bufanda de llana feta a mà, molts coneguts ens vam abocar a compartir el seu post. Aquella bufanda de colors verds i terrosos que va desaparèixer dijous a la nit a Gràcia és especial perquè la mare de la Bel ja no hi és per fer-n’hi cap altra.

Una amiga amb la salut esquerdada s’ha volgut comprar un vestit d’estiu, justament ara que ha arribat el fred. Tenir a l’armari un vestit de tirants per estrenar és una aposta de futur.

En l’estufa hi ha l’escalfor del fill perdut, en la bufanda hi ha l’abraçada de la mare morta. El vestit de la meva amiga és una esperança de vida. Digueu-me materialista: potser són les coses les que ens fan persones.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix