D’acord que costa que els núvols escampin la boira,
i vas a córrer i et canses però ets al mateix lloc,
i que, amb l’excusa d’aquesta crisi feta a mida,
els de sempre se’t pixen i diuen que plou.
Ja sé que d’un temps ençà tothom t’aboca malalties,
que al sociosanitari hi fas més hores que al tren,
que hi ha matins espessos que et xuclen l’energia
i vas al llit rebentat però al llit no hi dorm ni Déu.
Però no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com galtes untades de pa amb oli i sal.
D’acord que te l’estimes però sovint et desespera,
I, tot i així, quan no hi és et fa falta i ho saps.
Que t’han apujat el lloguer però no t’arreglen la caldera,
i dius “com va?” per ser amable i t’inflen el cap.
Però no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com boies cofoies tacant l’escuma de groc llampant.
I no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com els llavis d’ella just quan t’acaba de morrejar.
Per això no rondines,
saps que també hi ha dies
rodons com un tall de síndria regalimant.
