Foto: D’A – Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona
Si en una escena de Dolor y gloria, de Pedro Almodóvar, el director interpretat per Antonio Banderas intervé a distància en una presentació a través del telèfon mòbil, la inauguració del D’A d’aquest any va conèixer un moment molt similar, quan l’actor Louis Garrel –una de les estrelles d’aquesta edició– va fer arribar els aplaudiments del públic –aparentment en directe– a l’octogenari, mític guionista Jean-Claude Carrière, que hi va correspondre amb unes paraules.
Més enllà de la credibilitat que a cadascú mereixi la situació (és bonic pensar que no va haver-hi trucatges), va ser un eficaç i divertit coup de théâtre que va servir per arrencar amb brillantor i glamur hipster una nova edició del D’A Film Festival, el suculent certamen que es va dedicant ja des de fa nou anys –amb poder de convocatòria creixent– a un cinema d’autor que sovint no té oportunitat d’estrenar-se amb normalitat a les nostres sales.
Louis Garrel, estrella en els marges del mainstream i habitual en la programació del D’A, assisteix al festival d’aquest any per dos motius. D’una banda, és el director i protagonista d’Un hombre fiel, el film que ha obert la programació i en el qual reincideix en el seu prototip d’home d’uns trenta anys immadur i sentimentalment desubicat i cagadubtes. Amb assumides influències del recent cinema del seu prestigiós pare Philippe Garrel, Un hombre fiel és una gràcil i melancòlica comèdia de sentiments que fa gala de la naturalitat i lleugeresa amb què el cinema francès acostuma a parlar de les infidelitats i els triangles amorosos.
L’altra raó per què Garrel sigui a Barcelona és la seva condició d’actor fetitxe del director francès Christophe Honoré, a qui el D’A dedica la retrospectiva d’aquest any. Hereu de la Nouvelle Vague (i en particular dels musicals de Jacques Demy) i caracteritzat per un vitalisme de notable sensibilitat queer, Honoré estrena al certamen la seva darrera pel·lícula, Vivir deprisa, amar despacio –un retorn nostàlgic al París dels primers 90, marcat per la sida– mentre que un cicle acollit per la Filmoteca de Catalunya repassa tota la seva filmografia.
En el temps que porta de vida, el D’A ha estat un festival que ha estimulat tendències i descobert cineastes internacionals entre la parròquia cinèfila local, a més de fomentar els joves talents del país. Any rere any proposa un suculent banquet als aficionats al cinema indie i d’autor més o menys radicals i de sensibilitats diverses, i aquest no és una excepció; en total, s’hi podran veure 114 pel·lícules –entre llargmetratges i curtmetratges–, amb 25 òperes primes, 66 estrenes a Catalunya i obres signades per 40 dones directores, fins a la seva clausura el 5 de maig.
Seguint la tradició de posar punt i final amb una de les grans pel·lícules catalanes de la temporada, aquest dia el D’A acabarà amb Els dies que vindran, el nou film de Carlos Marqués-Marcet, triomfador al recent Festival de Màlaga on va guanyar la Biznaga d’Or a la Millor Pel·lícula i la Biznaga de Plata al Millor Actor i a la Millor Actriu. Després de 10.000 Km. i Tierra firme, Marqués-Marcet torna a parlar de la parella i les relacions humanes amb la complicitat del seu actor habitual David Verdaguer, fent un exercici d’interrelació entre la ficció i la realitat i seguint l’embaràs real de l’actriu Maria Rodríguez Soto, parella de Verdaguer.
Entre Garrel i Marqués-Marcet, en les diverses seus del D’A –els cinemes Aribau, el CCCB, la sala Zumzeig– es podran veure pel·lícules com La casa de verano, dirigida per l’actriu Valeria Bruni Tedeschi, que ja va inaugurar l’edició del 2014 amb Un castell a Itàlia; Grass i Hotel by the River, del gran nom del cinema coreà Hong Sang-soo; Happy New Year, Colin Burstead, una tragicomèdia negra i familiar de Ben Wheatley, el càustic autor de Turistas i High-Rise; Los hermanos Sisters, el magnífic western humanista de Jacques Audiard protagonitzat per Joaquim Phoenix i John C. Reilly; l’excèntrica In Fabric, de Peter Strickland, una sàtira de l’alienació laboral en clau terrorífica; Nuestro tiempo, del mexicà Carlos Reygadas, un dels noms més personals del cinema contemporani; Season of the Devil, una monumental òpera rock del filipí Lav Diaz, habitual de la mostra; o Your Face, del tailandès Tsai Ming-liang, un documental sobre el rostre humà amb música de Ryuichi Sakamoto.
També s’hi projectaran Después también, curtmetratge de Carla Simón (la directora d’Estiu 1993) sobre la sida, o l’experiment de Jonás Trueba Quién lo impide, macroprojecte sobre la representació cinematogràfica de l’adolescència dividit en quatre films. Les ànimes inquietes, els esperits sensibles i els paladars exquisits tenen un pla perfecte.
Què: D’A – Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona. En podeu consultar tota la programació aquí.
On: Cinemes Aribau, CCCB, Filmoteca de Catalunya, sala Zumzeig. El Tour D’A 2019 viatjarà a Arenys de Munt, Berga, Figueres, Igualada, La Seu d’Urgell, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manresa, El Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú. I per Bilbao, Còrdova, La Corunya, Granada, Las Palmas, Palència, Pamplona, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la, Tenerife, Valladolid, Saragossa i Xixón.
Quan: del 25 d’abril al 5 de maig.
“La casa de verano”
