El bon pare

«He vist coses que un pare no hauria de veure mai»

David Plana i Lluís Soler. Foto: Pablo Ricciardulli

 


Sortegem 5 entrades dobles per veure El bon pare divendres 22 de juliol a les 21 hores al teatre Borràs de Barcelona. Si voleu participar en el sorteig, deixeu-nos el vostre correu electrònic en un comentari aquí sota. No publicarem els comentaris per protegir la vostra privacitat. Si preferiu optar a les entrades a través de la nostra pàgina de Facebook, envieu-nos per missatge privat la vostra adreça electrònica. Ens posarem en contacte amb els guanyadors via mail.

La figura masculina i la paternitat són l’eix de la tragicomèdia El bon pare, escrita i dirigida per David Plana. L’obra retrata una generació de pares que han cregut que una educació moderna, tolerant i oberta era la solució de tots els mals i s’han trobat que la relació pares-fills continuava sent tan complicada i misteriosa com sempre. El malson delirant que viu el protagonista d’El bon pare ens demostra que hi ha coses que un pare no hauria de saber mai sobre la seva filla.

La vida d’en Roger Denís, l’alcalde d’una petita ciutat de províncies, es desmunta de la manera més insospitada de la nit al dia. Quan les coses no li podien anar millor en la política, el retorn de la seva filla adolescent i un vídeo descobert per internet fan que s’adoni que potser no és tan bon pare com es pensa. I quan tot comença a torçar-se i les veritats surten a la llum només falta la intervenció d’una ex amb ganes d’afegir més llenya al foc per deixar un home tocat i enfonsat.
 


Lluís Soler interpreta el personatge de Roger Denís, un pare que ha defugit convertir-se en l’home fred i distant que va ser el seu pare amb ell i que ha intentat educar la seva filla des d’una visió renovada d’home d’esquerres, modern i progre. S’adona que potser hauria valgut més una bona bufetada a temps. És com un heroi de tragèdia grega que hagués ofès els déus i aquests el castiguessin fent caure totes les certeses del món. Durant el transcurs de l’obra intentarà tapar la via d’aigua que s’ha produït a la seva vida i tornar a l’estat de felicitat que tenia abans de la caiguda, però la paradoxa, o la ironia tràgica, és que s’anirà enfonsant més i més a mesura que avanci la nit i se li reveli l’autèntica veritat: l’estil de vida del qual n’estava tan orgullós, els ideals en els quals creia, l’ètica personal que guiava la seva vida, tot estava equivocat de dalt a baix. «He vist coses que un pare no hauria de veure mai».



Fitxa artística
– Durada aprox. 90 minuts.
– Autor i director: David Plana.
– Interpretació: Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre i Jaume Madaula
– Escenografia: Sebastià Brosa.
– Vestuari: Montse Alacuart.
– Disseny d’il·luminació: David Bofarull.
– Disseny de so / concepció sonora: Dani Ferrer.
– Disseny de vídeo: Mar Orfila.
– Ajudanta de direcció: Clàudia Flores.
– Ajudanta escenografia: Núria Garcia Pubill.
– Disseny gràfic: Albert Aran
– Fotografia: Pablo Ricciardulli.
– Producció: Estel Solé i Carles Roca.
– Ajudant de producció: Olalla Calvo.
– Administració: Teresa Gómez.
– Cap tècnic: Eudald Gili.
– Construcció Escenografia: Jorba, Miró Estudi, Taller d’Escenografia Premsa.
– Distribució: Joan Fernández (EQM Cultura).
– Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Bitò Produccions i Vania Produccions S.L.
 

Nou comentari