El baixista Jaco Pastorius. Foto: Joan Sorolla


Saps que ja és tardor a Barcelona quan, de sobte, veus una cua a la confluència d’Aribau amb Gran Via un dimarts de novembre a la tarda. Això només pot voler dir que ja ha començat l’IN-EDIT Beefeater, el festival que des de fa una dotzena d’anys porta a Barcelona una acurada selecció de documentals musicals que comença a ser tradició no perdre’s. Us n’hem seleccionat catorze que ens semblen imprescindibles.

1.«Orion, The Man Who Would be King»: El 1977, una legió de fans plora la mort del rei del rock. Només dos anys més tard, Jimmy Ellis, un homenàs del sud, salta a l’escena emulant la veu i els moviments del malaurat Elvis Presley. Només és qüestió de temps que un productor hi vegi possibilitats d’èxit, li posi una màscara i el planti davant els fans. Aquest és el punt de partida d’un documental que explora el pas de l’anonimat a la fama i tot allò que es pot arribar a derivar d’un exercici de suplantació tan estrany com aquest.

2.«Jaco»: Jaco Pastorius, “El millor baixista del món”, tal com ell mateix es definia, va passar de ser una estrella a viure al carrer, amb un trastorn bipolar i, finalment, assassinat. Una galeria de músics repassa la seva influència en les generacions posteriors i, a través d’entrevistes amb gent del seu entorn, el documental indaga en els motius i els trencalls de l’auge i caiguda de Pastorius.

3.«REM by MTV»: Un símbol dels noranta vist per un altre símbol dels noranta. La història d’un dels grups insígnia d’una generació explicat per ells mateixos, des dels inicis fins a les masses amb Losing my Religion passant per l’amistat amb Kurt Cobain. Tot amanit amb enregistraments de concerts, material d’arxiu i una riuada d’entrevistes. Pot semblar només apte per a fans incondicionals, però la història de R.E.M és la història d’una època. Si mai no heu entès les lletres de Michael Stipe, ara teniu l’oportunitat d’abocar-hi una mica de llum.

4.«Soroll de tot cor. 25 anys de BCore»: El reportatge de 30 minuts que Tria 33 ha fet sobre els 25 anys de BCore, el mític segell discogràfic de Barcelona, no està inclòs a la programació oficial, però és una cita inexcusable amb gran part de l’escena. Durant tots aquests anys, BCore ha esdevingut una referència de qualitat i d’una determinada manera de fer i ha passat a formar part de la història viva de la música de casa nostra. Hi haurà vermut i fira discogràfica després de la projecció. L’IN-EDIT més social i més sentimental.

5.«UPM. Unità di Produzione Musicale»: A mig camí entre el documental i la performance, aquest documental planteja la possibilitat de mecanitzar la creació musical, posant un munt de músics a dins d’una fàbrica, amb una disciplina gairebé militar i fer-los treballar de manera alienant, amb caps autoritaris i horaris fixats. Un exercici de realisme de què, de ben segur, extraurem conclusions interessants.

6.«Janis: Little Girl Blue Janis Joplin»: Aquest ínclit membre del malaurat club dels vint-i-set va ser una dona tan fràgil en l’àmbit vital com poderosa sobre l’escenari. De Texas al Chelsea Hotel, el documental repassa en clau biogràfica la carrera d’aquesta icona de veu estripada i ànima trista . Un dels referents de la joventut dels seixanta i un mite per a la d’avui que serà l’encarregada de clausurar l’edició d’enguany del festival.

7.«Everybody’s Cage Francesco Tristano»: Pianista i compositor, fa un recorregut físic pels carrers, acompanyat pels preceptes de John Cage: L’atzar, la coincidència i el lloc es converteixen en i defineixen la música a través de l’anàlisi de la peça Chance, realitzant actuacions sobre un mapa i recollint els sons de l’espai físic. Pur Cage, sense Cage.

8.«Cobain: Montage of Heck»: Si encara no heu vist el darrer documental sobre la figura de Kurt Cobain, a l’IN-EDIT teniu una nova oportunitat de fer-ho en pantalla gran. Controvertit en ell mateix per la quantitat de material familiar i íntim que conté, és alhora una oportunitat única per entrar a l’univers d’una de les figures més emblemàtiques de la música del S.XX.

9.«Lambert and Stamp»: Una anàlisi plagada d’anècdotes sobre el paper dels mànagers de The Who, Kit Lambert i Chris Stamp, tot un model d’incidència de l’agent extern sobre l’estètica, l’espectacle i l’actitud del grup que representen, fins acabar-los convertint en un mirall de la guerrilla mod: des de la tria de nom, imatge i logotip fins els instruments trencats, l’èmfasi en la revolta juvenil o la tria del repertori i l’estil. Les quatre mans darrere el símbol mod per excel.lència.

10.«Bird on a Wire»: Si projecten un documental sobre Leonard Cohen, s’hi va i prou. Per respecte al mestre i perquè sempre és un plaer escoltar les seves cançons. Bird on a wire s’engloba dins la retrospectiva que l’IN-EDIT dedica a Tony Palmer i s’endinsa a la malaurada gira que el cantautor va fer el 1972, plena de contingències diverses. Una retrat únic de l’artista en un moment crucial de la seva carrera.

11.«The Jam. About the Young Idea»: Un repàs per la història d’un dels meus grups preferits que no em penso perdre: els mateixos Paul Weller, Rick Buckler i Bruce Foxton , a més de fans il·lustres i exmembres expliquen com The Jam va alterar les seves vides. Partint d’aquesta idea central, el film traça un recorregut que va des del punk fins a la influència mod aturant-se en cadascun dels treballs que conformen la seva discografia. Qui no mogui els peus assegut a la butaca, no té sang a les venes.

12.«All you Need is Love. The Beatles»: També inclosa dins l’homenatge a Tony Palmer, aquest documental forma part de la història del pop produïda pel cineasta anglès. Filmada poc després de la seva ruptura, All you Need is Love esdevés una història del grup en perspectiva explicada per ells mateixos, per George Martin o Derek Taylor (productor i publicista de la banda) i inclou declaracions de figures com Roger McGuinn de The Byrds. Un resum del moment àlgid del pop en cinquanta-un minuts.

13.«All my Loving»: Si l’anterior era una història en perspectiva, aquest documental és una mirada a l’escena musical del 1968 sense passar pel sedàs del temps: una instantània formada per les visions que els protagonistes tenien de tot allò que estava passant en el moment que els estava passant. McCartney, Kit Lambert, Pete Townshend i, fins i tot, Anthony Burgess parlen de pop a la primavera de l’amor. Imprescindible.

14.«The Jones family will make a way»: O com una família de Texas que canta gospel pot passar de l’església a l’escenari del festival de música més important del món, el SXSW, gràcies a un crític musical ateu. En el camí de l’èxit, dubtes existencials, de fe i canvis de paradigma dels rols familiars. La història, com a mínim, promet.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix