Foto: La ruta de la palta
Els teatres pengen d’un fil. Ara que els deixen tornar a obrir, fem un recorregut per les propostes que podeu trobar abans que acabi l’any al De Grec a Grec, la iniciativa amb què el Festival Grec dona una nova volada a aquelles produccions que, per la pandèmia, no es van poder fer quan estaven previstes.
El màgic d’Oz, al Teatre Condal.
Del 4 de desembre 12 al 10 de gener, dura 75 minuts.
Direcció: David Selvas. Dramatúrgia: Marc Artigau i David Selvas. Interpretació: Elena Gadel, Mercè Martinez, Jordi Vidal, Robert González, Damaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo, Roser Dresaire.
Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Brutal i Focus.
El 1900 Lyman Frank Baum va crear una història extraordinàriament poderosa i amb una trama senzilla, que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l’empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S’adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Màgic d’Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d’avui: un Espantaocells que busca un cervell, però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió, és un cíborg de gènere neutre, però que continua buscant un cor, i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Ells mostraran a la Dorothy i als espectadors i espectadores mateixos que tots tenim més capacitats que no ens pensem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució.
Història d’un senglar, al Teatre de Salt.
El divendres 4 de desembre a les 20:30.
Autoria i direcció: Gabriel Calderón Interpretació: Joan Carreras.
Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona i Temporada Alta 2020.
Un actor que es disposa a interpretar el personatge de Ricard III a l’obra de William Shakespeare reflexiona sobre els mecanismes del poder i l’ambició. Prenent com a punt de partida l’obra del dramaturg anglès, el 2013 Gabriel Calderón va estrenar Algo de Ricardo, que ara arriba amb un nou títol al Festival Grec. Un actor, interpretat per Joan Carreras, es prepara per afrontar el paper de la seva vida, el d’aquell rei lleig i geperut, despietat i ambiciós que retratava el dramaturg britànic. Però malgrat la gran oportunitat que representa el paper per a ell, no està gens satisfet. A mesura que avancen els assajos, les afinitats entre l’actor i el personatge que representa es van fent evidents. Sí, tots dos són intel·ligents, tots dos són extremament ambiciosos i tots dos, en conseqüència, farien el que fos necessari per desempallegar-se dels qui consideren els seus enemics.
The National Body, a la Sala Hiroshima.
De l’11 al 13 de desembre.
Idea original i direcció: Pau Masaló. Dramatúrgia: Irena Visa i Pau Masaló. Intèrprets: Quique Navarro i Melcior Casals.
La ficció més èpica i la realitat més discreta es troben cara a cara en un muntatge que pren com a punt de partida la figura d’un gimnasta de competició. A l’escenari, hi veiem el procés de mitificació d’un cos convertit en una eina política. Qui no ha vist en un partit de futbol com el prestigi, la vàlua i els valors del país al qual pertany l’equip sembla que depenguin de l’esforç d’un esportista? El seu cos deixa de ser un ens individual per esdevenir la representació d’un discurs col·lectiu, potser d’una idea política. I és que el poder és capaç d’utilitzar el cos com a eina i d’ignorar la individualitat que encarna. Ho porten a escena l’actor i performer Melcior Casals i l’atleta professional Enrique Navarro.
La ruta de la palta, a l’escenari Joan Brossa.
Del 9 al 13 de desembre.
Autoria: Una creació de Projecte Ingenu. Direcció: Marc Chornet Artells. Interpretació: Georgina Avilés, Cristian Chaparro, Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí Salvat, Xavier Torra, Gerard Marsal.
Un viatge per la història compartida entre Catalunya i Xile: des de la celebració de les derrotes, les onades migratòries o els exilis a banda i banda de l’Atlàntic, fins al passat dictatorial, les tortures i les darreres protestes ciutadanes. Palta és el nom xilè per a l’alvocat. Quan fa dos anys la companyia catalana Projecte Ingenu va viatjar a Santiago de Xile en un intercanvi artístic amb l’Espacio Checoeslovaquia, es va trobar en plena vaga de consum de la palta: els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics, inassumibles per als autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i als Estats Units. Tot això passava mentre a Catalunya es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident que la colonització no havia acabat, tal com diuen els llibres d’història: senzillament havia canviat de forma.
Tránsitos, al Teatre La Gleva.
Del 10 al 27 de desembre.
Autoria: Mariana Percovich, David Teixidó. Direcció: David Teixidó. Interpretació: Delfina Martínez, Agustín Daulte, David Priego, Sergio Satanassa, Nicole Avventurato, David Teixidó.
Viure és passar d’unes circumstàncies a unes altres. Aquest muntatge teatral explora les relacions entre les identitats trans i les normatives mentre teixeix una xarxa de complicitats a banda i banda de l’Atlàntic. Tránsitos s’endinsa en trànsits vitals com el càncer, l’amor o la vellesa, a través de cinc personatges que conformen una família on dues dones trans, una persona no binària, un jove queer i una vella drag encarnaran, des dels seus cossos i identitats dissidents, cinc històries humanes.
Foto: Festival Grec
