Foto: David Ruano


Vaig anar a veure Petits contes misògins al Mercat de les Flors i en vaig sortir entusiasmada. Això era el gener del 1992, les cinc actrius de la companyia debutant –Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gámiz– tenien si fa no fa la meva edat, el futur era etern i els relats de Patricia Highsmith eren mel: una aposta guanyadora, res podia anar malament.

Em recordo sortint d’aquell espectacle i em venen ganes de plorar, però la culpa no és de les T de Teatre sinó de la nostàlgia o l’enyor o ja m’enteneu. Evocar la felicitat passada és dolorós com un part quan no hi ha temps de posar l’epidural.

Les T de Teatre s’han fet grans sense deixar d’assumir reptes. El muntatge que van triar per celebrar els 25 anys en escena, i que ha tornat al teatre Romea fins al 14 d’octubre, és una comèdia dramàtica sobre el dolor. Es titula E.V.A., la dirigeix Julio Manrique –n’és l’autor juntament amb Cristina Genebat i Marc Artigau– i la representen tres de les cinc actrius que van fundar la companyia (Àgata Roca, Rosa Gàmiz i Carme Pla) més Marta Pérez, que va entrar-hi quan en va plegar l’ara reincorporada Gàmiz (Mamen Duch tenia altres compromisos). Míriam Iscla va deixar el grup fa deu anys.

E.V.A. és l’acrònim amb què es coneix l’Escala Visual Analògica del dolor, i és també el nom del paper interpretat per la jove Carolina Morro: l’Eva té justament 25 anys (bufa les espelmes a l’escenari, en una de les picades d’ullet del text) i un futur etern, al contrari de les quatre protagonistes, que ja n’han vist de tots colors i han experimentat tota mena de dolors, tant físics com –sobretot– emocionals.

“Els actors som penosos. A les estrenes sempre m’entretinc pensant quin deu ser el trauma de cadascú”, confessa l’Àgata, el personatge interpretat per Àgata Roca, que es diu com ella i és actriu com ella. “És una malaltia necessitar els aplaudiments, la gent sana no necessita cridar tant l’atenció”.

Marta Pérez interpreta una anestesista anestesiada: “No soc una dona amb qui pots planificar una relació, només m’interessa pal·liar el dolor”, diu en un moment de l’obra. El seu personatge fa molts anys que pateix, des d’abans que en diguéssim bullying, del bullying. “Abans la cosa no tenia nom i no estic segura de si això era millor o pitjor”. Aquesta trama inclou una frase que se m’ha quedat clavada al racó del cervell on guardem els remordiments: “Tots som majoria silenciosa d’alguna cosa”.

“Viure fa mal però no has de tenir por, has d’acceptar que la vida és així”, diu la mare de l’Eva a la seva filla. “Accepta el plaer i accepta el dolor”, diu el mestre zen del conte que explica l’anestesista en una conferència a Estocolm. Potser sí que la conclusió provisional, tants anys després d’aquell debut esplèndid amb els contes de la Highsmith, és que fa patir i fa riure, això de viure.

Fotos: David Ruano



E.V.A.

Autors: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Director: Julio Manrique
Intèrprets: Rosa Gàmiz (Lola), Carolina Morro (Eva), Marta Pérez (Paloma), Carme Pla (Clara), Albert Ribalta (Yoshiro/Àngel), Jordi Rico (Piu/Adam), Àgata Roca (Àgata)

Al teatre Romea fins al 14 d’octubre del 2018

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix