La primera vegada passa de llarg. Però hi topa de nou i ho prova i fa unes quantes passes i vola. S’enlaira en un cel on tot sembla diferent, fins i tot millor que el que hi ha quan toca de peus a terra. Però després de la primera, ve la segona i la tercera. L’efecte cada vegada és més curt i la necessitat més gran. Costa saltar i la caiguda fa mal. Perd el nord, es va consumint fins que, amb el cap cot, amb prou feines pot caminar. S’agenolla a terra i per dins, per fora, tot es va apagant. Com un engany, com una falsa esperança, davant seu la droga és l’únic que brilla. Andreas Hykade i Angela Steffen a través de Nuggets, una animació senzilla però directa, ens mostren els límits de la dependència i de l’addicció.




Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix